Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li va aparèixer el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu Totpode-rós, camina tenint-me present i sigues irreprotxable.
Confirmaré la meva aliança entre jo i tu, i els teus descendents, en les suc-cessives generacions. Una aliança eter-na: jo seré el teu Déu i el de la teva descendència.
En totes les generacions successives, tots els vostres infants mascles hauran de ser circumcidats quan tinguin vuit dies, tant el que hagi nascut a casa teva com el que hagi estat comprat a qual-sevol dels forasters que no són del teu llinatge.
Sens falta seran circumcidats, tant el nascut a casa teva com el comprat amb el teu diner; així la meva aliança quedarà marcada en la vostra carn com una aliança perpètua.
Abraham es va prosternar i es posà a riure, tot pensant dintre seu: “Així que a un home de cent anys encara li naixe-rà un fill? I Sara, una dona de noranta anys, infantarà?”
Déu respongué: “Sí, però Sara, la teva muller, et donarà un fill, i l’anome-naràs Isaac. Jo establiré la meva aliança amb ell, una aliança eterna, i amb la seva descendència després d’ell.
Pel que fa a Ismael, també t’he escoltat: Mira, el beneiré, el faré fecund i el mul-tiplicaré en gran manera. Engendrarà dotze prínceps, i faré d’ell un gran poble.
Llavors Abraham prengué el seu fill Ismael, amb tots els qui havien nascut a casa seva, tots els qui havia comprat amb el seu diner, tots els homes d’entre la seva gent, i aquell mateix dia els cir-cumcidà, tal com Déu li havia manat.