Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma, i Lot s’estava assegut al portal de la ciutat. Tan bon punt els veié, es va alçar per anar a rebre’ls, i, inclinant el rostre a terra,
digué: “Si us plau, senyors meus, desvieu-vos del vostre camí i veniu a casa dels vostre servidor a passar-hi la nit i rentar-vos els peus. I demà al matí, quan us lleveu, podreu continuar el vostre camí.” Ells van contestar: “No, pen-sem passar la nit a la plaça.”
Però Lot va insistir tant que van accedir a anar amb ell i van entrar a casa seva. Els va preparar un bon àpat, va coure pa sense llevat, i van menjar.
Però encara no s’havien retirat a des-cansar que els habitants de la ciutat, els sodomites, tant joves com vells, tota la població sense excepció, van assetjar la casa
Mireu, a casa tinc dues filles que en-cara no han conegut home. Us les trauré i feu amb elles el que us sembli; però no feu res a aquests homes, que per això s’han posat a l’ombra del meu sostre.”
Però ells van contestar: “Fora d’aquí! Aquest ha vingut aquí a viure com a foraster i ens vol fer de jutge! Ara et farem més mal a tu que no pas a ells!” Aleshores van forcejar amb Lot, l’em-penyeren fort i es van acostar a la porta amb intenció d’esbotzar-la.
I a aquella gent que quedaren al por-tal de la casa els van colpir de ceguesa, des del més petit fins al més gran, de manera que els fou impossible de trobar la porta.
Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat.
A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.”
Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població.
Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.”
Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, ado-na’t que jo no puc escapar-me a la mun-tanya sense que m’atrapi la dissort i mori.
Així va ser, en destruir les ciutats de la plana, Déu tingué present Abraham i féu sortir Lot d’enmig del desastre que va arrasar les ciutats on habitava.
Lot va pujar des de Sóar per establir-se a la muntanya amb les seves dues filles, perquè tenia por de quedar-se a la ciutat. I es van instal·lar en una cova.
Aquella mateixa nit li van fer beure vi fins a emborratxar-lo, i la gran va jeure amb el seu pare, sense que ell s’adonés de quan va anar a jeure ni de quan es va aixecar.
L’endemà, la gran digué a la petita: “Mira, anit jo vaig jeure amb el pare; tornem a fer-li beure vi aquesta nit, i vés tu a jeure amb ell; així conservarem la seva descendència.”
També aquella nit van fer beure vi al seu pare fins a emborratxar-lo, i la petita va anar-hi a jeure, sense que ell s’adonés de quan hi va anar ni de quan es va llevar.