Succeí que quan Isaac s’havia fet vell, i els ulls se li havien afeblit fins al punt que ja no hi veia, féu venir Esaú, el seu fill gran, i li digué: “Fill meu”, i ell contestà: “Sóc aquí”.
Jacob contestà al seu pare: “Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet el que m’has dit. Au, alça’t, seu i menja de la meva caça, a fi que em beneeixi la teva ànima.”
Llavors digué: “Serveix-me, fill meu, que menjaré de la caça i així et beneirà la meva ànima.” El va servir i ell va menjar; li dugué vi i ell va beure.
Ell s’hi acostà i el besà, i en sentir l’olor dels seus vestits, el beneí dient-li: “Mira, l’olor del meu fill és com la flaire d’un camp que el Senyor ha beneït.
Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Que siguis amo dels teus germans i es sotmetin a tu els fills de la teva mare. Qui et maleeixi, maleït sigui; i qui et beneeixi, beneït sigui!”
També ell va preparar un guisat su-culent i el presentà al seu pare i li digué: “Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill, perquè em beneeixi.”
Llavors Isaac, envaït per l’estupor, preguntà: “Qui és, doncs, aquell que ha caçat una peça i me l’ha portada? De tota ella n’he menjat abans que tu arri-bessis i l’he beneït, i beneït quedarà!”
Esaú exclamà: “Amb raó li diuen Jacob, ja que per dues vegades m’ha suplantat: m’ha pres la primogenitura, i heus aquí que ara em pren la benedicció!” I hi afegí: “No has guardat cap benedicció per a mi?”
Isaac va contestar a Esaú: “Mira, l’he constituït senyor teu; tots els seus germans, els he posats sota el seu domini; i també li he concedit el gra i el most. Vist això, què puc fer per tu, fill meu?”
Esaú va agafar odi contra Jacob a causa de la benedicció amb què el seu pare l’havia beneït, i dintre seu es deia: “Els dies del dol pel meu pare ja s’acosten, llavors mataré el meu germà Ja-cob.”
Però Rebeca s’assabentà de les pa-raules del seu fill gran, Esaú, i fent venir el seu fill petit, Jacob, li digué: “Mira, el teu germà Esaú vol venjar-se de tu matant-te.
fins que la rancúnia del teu germà s’hagi apartat de tu i hagi oblidat el que li has fet. Llavors jo et faré venir a buscar i et faré venir aquí. Per què us haig de perdre els dos en un sol dia?”
Rebeca digué a Isaac: “Estic fasti-guejada de la vida a causa de les dones hitites. Si Jacob es casava amb una hitita com les que hi ha en aquesta terra, no voldria pas seguir vivint.”