En canvi, el pobre només tenia una ovella jove que s’havia comprat. La criava i ella creixia amb ell i els seus fills, menjant del seu pa, bevent de la seva copa i dormint als seus braços; i per ell era com una filla.
Però va arribar un viatger a casa de l’home ric, i a aquest li va saber greu de prendre un moltó o un vedell dels seus per a preparar un àpat al viatger que venia a visitar-lo, i va prendre l’ovella d’aquell home pobre i la va fer guisar per al seu visitant.”
Llavors la còlera de David va esclatar molt fort contra aquell home i digué a Natan: “Tant cert com que el Senyor és viu, que l’home que ha fet això és me-reixedor de la mort.
Aleshores Natan digué a David: “Tu ets aquest home! El Senyor, Déu d’Is-rael, ha dit això: “Jo t’he ungit com a rei d’Israel, i t’he lliurat de la mà de Saül.
T’he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les dones del teu senyor. T’he donat la casa d’Israel i de Judà; i, per si era poc, estava disposat a afegir-hi moltes més coses.
Per què has menyspreat la paraula del Senyor cometent allò que és ofensiu als seus ulls? Has fet morir Uries, l’hitita, amb l’espasa, i has pres la seva muller per dona teva. A ell l’has mort amb l’espasa dels fills d’Ammon;
Això diu el Senyor: “Mira, jo faré que s’aixequi el mal contra tu d’enmig de la teva mateixa família, prendré les dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu perquè jegui amb elles a la vista d’aquest sol.
Succeí que, al setè dia, el nen va morir; i els servidors de David tenien por d’anunciar-li la seva mort, perquè pensaven: “Si mentre vivia el nen no volia escoltar el que li dèiem, com li hem de dir que el nen és mort? Pot fer una barbaritat!”
Però David va notar que els seus servents es parlaven a cau d’orella i va comprendre que el nen era mort; i els preguntà: “Ha mort el nen?” I ells van contestar: “Ha mort.”
Llavors David es va alçar de terra, es va rentar, es va perfumar, es va can-viar de vestits i va anar a la Casa del Senyor a prosternar-se en pregària. Des-prés va tornar a casa seva, va demanar que li servissin aliments i va menjar.
Els seus servents li digueren: “Quina mena de comportament és aquest? Men-tre el nen era viu, dejunaves i ploraves; i ara que és mort, t’has alçat i has pres aliments.”
David va consolar Betsabé, la seva muller, va fer vida marital amb ella i ella li va infantar un fill, al qual va posar el nom de Salomó. El Senyor el va esti-mar,
Va prendre la corona del cap de l’ídol Milcom, que pesava un talent d’or i duia una pedra preciosa, i la van posar al front de David. Va agafar un botí molt considerable a la ciutat.
Va deportar els habitants que hi ha-via i els va destinar a les serradores, als pics de ferro, a les destrals i a treballar de rajolers. I va fer el mateix en totes les ciutats dels ammonites. Tot seguit, David, amb tota la seva gent, va tornar a Jerusalem.