Huixai va continuar: “Tu saps que el teu pare i els seus homes són valents i estan exasperats com una óssa feréstega a qui han pres la cria. El teu pare és un guerrer avesat i no es posarà a dormir entre la tropa.
De segur que ara mateix estarà amagat en alguna cova o en algun altre amaga-tall, i passarà que, quan comencin a cau-re alguns dels teus, així que se sàpiga, algú cridarà: ‘Els seguidors d’Absalom són derrotats!’
Fins l’home més valent, ni que tingui el cor d’un lleó, es desanimarà; perquè tot Israel sap que el teu pare és un home de coratge i tots els qui van amb ell són valents.
Per això jo aconsello que s’aplegui al teu costat tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, en multitud com la sorra de la platja, i que tu personalment diri-geixis el combat.
Llavors l’atacarem en qualsevol lloc on es trobi, caurem damunt seu com la rosada que cobreix la terra, i no sobre-viurà ni ell ni ningú dels qui l’acompanyen.
I si s’ha refugiat dins d’alguna ciutat, tot Israel portarà cordes cap a aquella ciutat, i l’arrossegarem cap al torrent fins que no s’hi pugui trobar ni tan sols una pedreta.”
Llavors Absalom i tots els homes d’Israel van dir: “El consell d’Huixai, l’arquita, és millor que el consell d’Ahi-tófel.” És que el Senyor havia determi-nat frustrar el consell d’Ahitófel — que era prou bo — per fer caure la desgràcia damunt Absalom.
Després Huixai va comunicar als sacerdots Sadoc i Abiatar: “Així i d’aquesta manera ha aconsellat Ahitófel Absalom i els ancians d’Israel, i jo els he aconsellat així i d’aquesta altra manera.
Ara, doncs, feu arribar de seguida aquest avís a David: No passis la nit als guals del desert. És millor que segueixis més endavant, no sigui que passi una desgràcia al rei i a tot el poble que l’acompanya.”
Com que Jehonatan i Ahimaas s’es-taven vora la font de Roguel, perquè no podien deixar-se veure entrant a la ciu-tat, una criada havia de portar-los l’avís, i ells havien de dur l’avís a David.
Succeí que un noi els va descobrir i en va informar Absalom. Però els dos van caminar de pressa i van arribar a la casa d’un home de Bahurim que tenia una cisterna al pati, i s’hi van ficar a dins.
Quan els criats d’Absalom van arri-bar a la casa, van preguntar a la dona: “On són Ahimaas i Jehonatan?” I la dona els respongué: “D’aquí han anat cap a les aigües.” Ells van anar a buscar-los, però com que no els van trobar, van tornar cap a Jerusalem.
Així que aquells van ser fora, van sortir de la cisterna i van marxar a infor-mar el rei David. I li digueren: “Alceu-vos i travesseu el riu de seguida, perquè Ahitófel ha aconsellat tal cosa contra vosaltres.”
Quan Ahitófel veié que no havien seguit el seu consell, va ensellar el seu ase i emprengué el camí cap a casa seva, al seu poble. Després de deixar arranjats els afers de la casa, es va penjar i va morir. Fou enterrat al sepulcre del seu pare.
Absalom havia posat al front de l’exèrcit Amassà, substituint Joab. Aquest Amassà era fill d’un home anomenat Itrà, israelita, unit amb Abigaïl, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.
Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, el fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, i Maquir, el fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, el galaadita, de Roglim,
mel, mantega, ovelles i formatge de vaca a David i a la gent que anava amb ell perquè mengessin, ja que pensaven: “Aquesta gent haurà passat gana, fatiga i set, en el desert.”