Els seus servidors li digueren: “Cal buscar per al rei, el nostre senyor, una noia verge, perquè el serveixi, el cuidi i jegui amb ell, a fi que escalfi el rei, el nostre senyor.”
Adonies va fer un sacrifici d’ovelles, vedells i bestiar engreixat vora la roca d’Eben-Azohèlet, que és prop de Ro-guel, i va convidar tots els seus germans, els fills del rei, i tots els homes de Judà que servien el rei.
Llavors Natan va parlar a Betsabé, la mare de Salomó, dient-li: “¿No saps que Adonies, fill d’Haguit, s’ha fet rei sense que ho sàpiga David, el nostre senyor?
Vés a veure el rei David i digues-li: ‘Senyor i rei meu; ¿no vas jurar a la teva serventa dient-li: Salomó, el teu fill, reg-narà després de mi i seurà sobre el meu tron? Per què, doncs, regna Adonies?’
I ella respongué: “Senyor meu, tu vas jurar a la teva serventa pel Senyor, el teu Déu, dient-li: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi; ell seurà sobre el meu tron.’
Ha sacrificat vedells, bestiar engrei-xat i ovelles en quantitat, i ha convidat tots els fills del rei, i el sacerdot Abiatar, i Joab, comandant de l’exèrcit, però no ha convidat Salomó, el teu servidor.
Quant a tu, els ulls de tot Israel estan sobre teu, senyor i rei meu, perquè els facis saber qui ha de seure sobre el tron del meu senyor, el rei, com a successor.
Perquè avui ha baixat i ha sacrificat vedells, bestiar engreixat i ovelles en quantitat, ha convidat tots els fills del rei, tots els capitans de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, que ara mengen i beuen davant d’ell cridant: Visca el rei Adonies!
¿Serà que això s’ha fet amb el permís del rei, el meu senyor, sense que es notifiqués als teus servidors qui ha de ser el que ocuparà el tron del meu senyor després d’ell?”
que allò que vaig jurar-te pel Senyor, el Déu d’Israel, dient-te: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà en el meu tron ocupant el meu lloc’, avui mateix ho compliré.”
i el rei els digué: “Preneu amb vosaltres els servidors del vostre senyor, feu muntar Salomó, el meu fill, sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon.
Tot seguit, pujareu darrere seu i, en ser aquí, seurà sobre el meu tron i regnarà en lloc meu: perquè és a ell que he designat perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.”
Tal com el Senyor ha estat al costat del rei, el meu senyor, així estigui al costat de Salomó i engrandeixi el seu regnat més que el regnat del meu senyor, el rei David.”
Després, el sacerdot Sadoc, el profe-ta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, van baixar amb els quereteus i els pele-teus, van muntar Salomó sobre la mula del rei David i el van portar a Guihon.
I el sacerdot Sadoc, que havia agafat el corn de l’oli del Tabernacle, ungí Salomó; i van fer tocar la trompeta i tot el poble va cridar: “Visca el rei Salomó!”
Ho van sentir Adonies i tots el con-vidats que eren amb ell, quan acabaven de menjar. Joab va sentir el so de la trompeta i digué: “Per què s’esvalota la ciutat amb tant d’enrenou?”
Encara ell parlava que va arribar Je-honatan, fill del sacerdot Abiatar. I Ado-nies li digué: “Vine, que tu ets un home com cal i deus portar bones notícies.”
El rei ha enviat amb ell Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus, i l’han fet muntar sobre la mula del rei;
i Sadoc, el sacerdot, i Natan, el pro-feta, l’han ungit rei a Guihon. I d’allà han pujat amb molta gatzara i la ciutat s’ha commogut. Aquest és l’enrenou que heu sentit.
I els servidors del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, dient-li: ‘Que Déu enalteixi el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu reialme més gran que el teu reialme.’ I el rei els ha fet una inclinació reverent des del llit,
i, a més, ha dit: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que m’ha concedit avui que hi hagi algú que ocupi el meu tron, i que els meus ulls ho hagin pogut veure!”
I van dur aquest missatge a Salomó: “Mira, Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als corns de l’altar, i diu: Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l’espasa.”
Llavors el rei Salomó va manar que el fessin baixar de l’altar; i ell va venir i es prosternà davant del rei Salomó, i aquest li digué: “Vés-te’n a casa!”