D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajun-tar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota segu-retat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Sa-lomó s’hi va unir amb amor;
I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare.
Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars de-dicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon.
Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu.
Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li conce-diré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”
Aquests, doncs, sortiren de Madian i van arribar a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran i van anar a l’Egipte, al faraó, rei d’aquell país, que li va donar asil, li va assignar manutenció i li va donar terres.
I Adad va trobar gràcia als ulls del faraó, de tal manera que fins i tot li concedí per muller la germana de la seva pròpia muller, la germana de la reina Tahpenés.
Però, així que Adad va saber, a l’Egipte, que David reposava amb els seus avantpassats i que Joab, el comandant de l’exèrcit, era mort, va demanar al faraó: “Deixa’m anar a la meva terra.”
Però el faraó li respongué: “Què et falta al meu costat, perquè vulguis mar-xar a la teva terra?” Adad va contestar: “No em falta res. Però et prego que em deixis marxar.”
Havia reunit al seu costat uns quants homes i s’havia fet cap d’una banda, quan David va derrotar els de Sobà. Van anar a Damasc, s’hi van establir i se’n van apoderar.
Succeí, per aquell temps, que Jeroboam sortia de Jerusalem i es va trobar pel camí el profeta Ahià, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es tro-baven sols al camp.
i digué a Jeroboam: “Pren per a tu deu trossos, perquè el Senyor, Déu d’Is-rael, diu això: Mira, esquinçaré el reial-me de les mans de Salomó, i a tu te’n donaré deu tribus.
Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
Perquè m’han deixat a mi i han ado-rat Astarte, la deessa dels sidonis, Que-moix, el déu de Moab, i Milcom, déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins complint el que és recte als meus ulls, els meus estatuts i les meves lleis com David, el seu pare.
No obstant, no prendré tot el reialme de la seva mà, sinó que el mantindré com a príncep tots els dies de la seva vida, per amor a David, el meu servent, que jo vaig escollir i que va guardar els meus manaments i els meus estatuts,
Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he es-collit per posar-hi el meu nom.
I serà que si obeeixes tot allò que et mani, si segueixes els meus camins i practiques allò que és recte als meus ulls, guardant els meus estatuts i els meus manaments, tal com ho va fer David, el meu servent, llavors jo seré amb tu, edificaré per a tu una casa perdurable, com la hi vaig edificar a David, i et donaré Israel.
Salomó va intentar matar Jeroboam, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a l’Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.