Llavors Jezabel va enviar un missatger a Elies amb aquest encàrrec: “Que els déus em castiguin severament si demà en aquesta hora no he fet de tu com un d’ells.”
Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!”
Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”
Ell li digué: “Surt i posa’t dret a la muntanya davant del Senyor.” Llavors el Senyor va passar i un huracà tan fort que esberlava les muntanyes i trencava les pedres anava davant seu, però el Senyor no era en l’huracà. Després de l’huracà hi hagué un terratrèmol, però el Senyor no era en el terratrèmol.
Quan Elies el va sentir, es va cobrir el rostre amb el mantell i, sortint a fora, es va quedar dret davant de la cova. Amb això, una veu li digué: “Què fas aquí, Elies?”
Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”
Elies se’n va anar d’allí i va trobar Eliseu, fill de Xafat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell menava la darrera. Elies se li apropà i li llançà el mantell al damunt.
Eliseu va deixar els bous i va córrer darrere Elies i li digué: “Deixa’m que vagi a besar el meu pare i la meva mare i et seguiré.” Ell li respongué: “Vés i torna. Ja saps què t’he fet, jo.”
Va marxar del seu costat, prengué una parella de bous, els va degollar i, amb els arnesos dels bous, en va coure la carn. Va convidar la gent del poble, i van menjar. Després es va alçar, va seguir Elies i es va posar al seu servei.