Benadad, rei de Síria, va aple-gar tot el seu exèrcit, amb trenta-dos reis aliats, amb cavalls i car-ros; va pujar a Samaria, l’assetjà i la va atacar.
Els emissaris van tornar i digueren: “Benadad diu això: Tal com et vaig fer dir, em donaràs la teva plata i el teu or, i també les teves dones i els teus fills.
Per tant, demà, en aquesta hora, t’en-viaré els meus homes perquè escorco-llin la teva casa i la casa dels teus servidors; i tot allò que els sembli de més valor, ho prendran i s’ho enduran.”
Llavors, el rei va cridar tots els an-cians del país i els digué: “Us demano que ho considereu i us adoneu que aquest només busca de fer mal. Perquè em va exigir les meves dones i els meus fills, la meva plata i el meu or, i no m’hi vaig negar pas.”
Ell, doncs, respongué als emissaris de Benadad: “Digueu al meu senyor, el rei: Tot el que m’has fet dir la primera vegada, ho accepto; però això altre, no ho puc acceptar.” Els emissaris van marxar i li van comunicar la resposta.
Llavors Benadad va enviar a dir-li: “Que els déus em castiguin severament si la pols que quedi de Samaria és sufi-cient perquè n’agafi un grapat tota la gent que em segueix!”
Quan Benadad rebé la resposta esta-va acompanyat dels reis, bevent als pa-vellons. Llavors donà l’ordre als seus servidors: “Prepareu-vos!” I es van preparar per a atacar la ciutat.
Llavors un profeta va anar a trobar Acab, rei d’Israel, i li digué: “Això diu el Senyor: Veus tota aquesta gentada? Doncs, avui jo la posaré a les teves mans, perquè sàpigues que jo sóc el Senyor.”
Acab preguntà: “Per mitjà de qui?” I ell respongué: “Això diu el Senyor: Per mitjà dels servidors dels caps de districte.” Encara preguntà: “Qui començarà la ba-talla?” I respongué: “Tu mateix.”
Acab va fer el recompte dels servidors que tenien els caps de districte, i eren dos-cents trenta-dos. Després d’ells féu el recompte de tot el poble, de tots els fills d’Israel: eren set mil.
Cadascun atacava el que tenia al seu davant, i els de Síria van fugir perse-guits pels fills d’Israel; però Benadad, el rei de Síria, aconseguí fugir a cavall acompanyat d’alguns genets.
El profeta va anar a trobar altre cop el rei d’Israel i li digué: “Procura re-forçar-te, reflexiona i decideix què has de fer, perquè d’aquí a un any el rei de Síria vindrà a atacar-te.”
D’altra part, els oficials del rei de Síria li digueren: “Els seus déus són divinitats de les muntanyes, per això han estat més forts que nosaltres. Però, si els combatem a la plana, segur que nosaltres serem més forts que no pas ells.
Després reuneix un exèrcit igual que el que vas perdre, cavall per cavall i carro per carro, i presentarem batalla a la plana; segur que serem més forts nos-altres.” Ell va escoltar el seu consell i ho va fer així.
Els fills d’Israel també es van mobilitzar i, proveïts de queviures, van marxar al seu encontre. Els fills d’Israel van acampar enfront d’ells com dos ra-madets de cabres, mentre que els de Síria omplien el país.
Llavors, l’home de Déu va anar a trobar el rei d’Israel i li digué: “Això diu el Senyor: Ja que els de Síria diuen que el Senyor és Déu de les muntanyes i no de les valls, et posaré a les mans tota aquesta gentada, i sabreu que jo sóc el Senyor.”
Van estar acampats els uns enfront dels altres set dies. El setè dia va començar la batalla, i els fills d’Israel van matar en un sol dia cent mil soldats de Síria.
I la resta va fugir a Afec, a la ciutat, però les muralles es van esfondrar sobre els vint-i-set mil homes que quedaven. Benadad també va fugir i es va amagar a la ciutat, en un estatge interior.
Llavors els seus servidors li digue-ren: “Mira, hem sentit a dir que els reis de la casa d’Israel són uns reis benignes; permet que ens vestim amb robes de sac i que ens posem una corda al coll, i que anem a trobar el rei d’Israel; potser et perdonarà la vida.”
Es van vestir amb roba de sac, es van posar cordes al coll i es van presentar al rei d’Israel, i li digueren: “El teu servent Benadad diu: Et prego que em perdonis la vida.” Ell respongué: “Encara és viu? És el meu germà!”
Aquells homes ho van prendre com un bon presagi, i agafant-lo per la paraula van contestar de seguida: “Benadad és el teu germà!” Acab digué: “Aneu, porteu-me’l.” Benadad es va presentar, i Acab el va fer pujar al seu carro.
Llavors Benadad li digué: “Et tor-naré les ciutats que el meu pare va prendre al teu, i tu podràs establir mercats a Damasc, igual com va fer el meu pare a Samaria.” “I jo, digué Acab, amb aquest pacte et deixaré anar.” Va fer, doncs, un pacte amb ell i el va deixar marxar.
I ell li digué: “Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que t’allunyis de mi, un lleó et matarà!” I quan es va allunyar d’ell, el va trobar un lleó i el va matar.
I quan el rei passava, cridà l’atenció del rei i li digué: “Aquest servent teu havia sortit d’enmig de la batalla quan un home ha vingut cap a mi portant un presoner i m’ha dit: ‘Guarda aquest home; si d’alguna manera arriba a escapar-se, la teva vida respondrà per la seva vida, o bé pagaràs un talent de plata.’
I mentre el teu servent estava ocupat de l’una banda a l’altra, aquell presoner ha desaparegut.” El rei d’Israel li replicà: “Aquesta és la teva sentència; tu mateix ho has decidit!”
Llavors li digué: “Això diu el Senyor: Per tal com has deixat escapar de les teves mans l’home que jo havia consagrat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva vida, i el teu poble pel seu poble.”