i Acab va parlar a Nabot i li digué: “Cedeix-me la teva vinya perquè em serveixi d’hort de verdures, ja que és a tocar del meu palau. A canvi, jo et do-naré una vinya millor o, si ho preferei-xes, et pagaré en diners el que val.”
Acab va tornar a casa seva trist i cons-ternat per aquella resposta de Nabot, el jizreelita, que li digué: “No et donaré l’heretat dels meus pares.” Es va tirar al llit, es va girar de cara a la paret i es negava a menjar.
Ell va contestar: “He parlat amb Nabot, el jizreelita, i li he demanat: ‘Cedeix-me la teva vinya pel seu preu o, si ho prefereixes, et donaré una altra vinya en bescanvi.’ I ell m’ha dit: No et donaré la meva vinya.”
Llavors, la seva dona, Jezabel, li digué: “¿I tu tens el poder reial sobre Is-rael? Alça’t, menja i que el teu cor s’ale-gri. Jo et donaré la vinya de Nabot, el jizreelita!”
Llavors ella va escriure cartes en nom d’Acab, les va segellar amb el seu segell i les va enviar als ancians i als notables que vivien a la ciutat amb Nabot.
i feu que dos homes malvats s’en-frontin amb ell i testifiquin contra ell dient: ‘Tu has maleït Déu i el rei.’ Des-prés traieu-lo a fora i apedregueu-lo fins que mori.”
Els ancians i els nobles que vivien a la ciutat de Nabot, van fer tal com Jezabel els demanava, d’acord amb el que deien les cartes que els havia enviat.
Llavors van fer entrar dos homes malvats que es van enfrontar amb ell i que van testificar així contra Nabot, davant del poble: “Nabot ha maleït Déu i el rei.” Llavors el van treure a fora i el van apedregar fins que va morir.
Quan Jezabel va rebre la notícia que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab: “Alça’t i pren possessió de la vinya que Nabot, el jizreelita, va refusar de donar-te per diners; Nabot ja no és viu, ha mort.”
Parla-li així: Això diu el Senyor: ‘Has assassinat, i també usurpes?’ Insistiràs encara: Això diu el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teva pròpia sang!”
I deixaré la teva casa com la casa de Jeroboam, fill de Nebat, i com la casa de Baixà, fill d’Ahià, per la rebel·lió amb què m’has provocat l’enuig, i per haver fet pecar Israel.
Quan Acab va sentir aquestes parau-les, es va esquinçar els vestits, es va co-brir el cos amb un sac, va dejunar, dor-mia amb el sac i caminava compungit.
“¿Has vist com s’ha humiliat Acab davant meu? Ja que s’ha humiliat davant meu, no faré venir aquesta desgràcia mentre visqui; serà en temps del seu fill que faré venir la desgràcia sobre la seva casa.”