Tenia l’edat de vint-i-cinc anys quan va començar a regnar, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan, i era de Jerusalem.
Però els fills dels homicides no els va fer morir, tal com prescriu el llibre de la Llei de Moisès, on el Senyor ordena: “No han de morir els pares pels fills, ni han de morir els fills pels pares, sinó que cadascú morirà pel propi pecat.”
Ell va ser qui va derrotar els edomites a la vall de la Sal, a deu mil homes, i va conquerir la Roca en combat i li va posar el nom de Jocteel, que encara conserva avui.
Jehoaix, rei d’Israel, va enviar aquesta resposta a Amasies, rei de Judà: “El card del Líban va fer dir al cedre del Líban: ‘Dóna la teva filla al meu fill per muller.’ Però una bèstia salvatge va passar i va aixafar el card.
És cert que has vençut Edom, i el teu cor s’ha enorgullit. Gaudeix de la teva glòria, però queda’t a casa teva. Per què t’has d’exposar a la desgràcia, i perdre’t tu i tot Judà?”
Jehoaix, rei d’Israel, va fer presoner Amasies, rei de Judà, fill d’Ahazià, a Betxèmeix. Després es va dirigir a Jerusalem i va obrir una bretxa de quatre-centes colzades a la muralla de Jerusalem, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.
Es va apoderar de tot l’or i la plata, i de tots els utensilis que es van trobar al temple del Senyor i als tresors del palau reial; també va prendre ostatges. Després se’n tornà a Samaria.
La resta de la història de Jehoaix, les seves proeses i com va lluitar contra Amasies, rei de Judà, ¿no és descrita al llibre de les cròniques dels reis d’Israel?
L’any quinze d’Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va començar a regnar a Samaria Jeroboam, fill de Jehoaix, rei d’Israel, i va regnar-hi quaranta-un anys.
Ell va restablir les fronteres d’Israel, des de l’entrada de Lebó-Hamat fins al Mar de l’Arabà o Mar Mort, segons la paraula que el Senyor, Déu d’Israel, ha-via pronunciat per mitjà del seu servent, el profeta Jonàs, fill d’Amitai, que era de Gathéfer.
La resta de la història de Jeroboam, tot el que va fer, la seva valentia en la lluita i com va reconquerir, per a Israel, Damasc i Hamat, que eren de Judà, ¿no és descrita al llibre de les cròniques dels reis d’Israel?