El Senyor va ferir el rei i va quedar leprós fins al dia de la seva mort, i havia de viure en una casa aïllada, mentre el seu fill Jotam quedava al front del palau i governava la gent del país.
Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, igual com havien fet els seus avantpassats; no es va apartar de tots aquells pecats amb què Jeroboam, fill de Nebat, va fer pecar Israel.
Aquesta va ser la sentència que el Senyor va donar referent a Jehú, quan li digué: “Els teus fills s’asseuran al tron d’Israel fins a la quarta generació.” I així va ser.
perquè Menahem, fill de Gadí, va pujar de Tirsà, va entrar a Samaria i va ferir Xal·lum, fill de Jabeix, a la mateixa Samaria. El va matar i va regnar en lloc d’ell.
Llavors Menahem va devastar Tifsah amb tothom qui hi havia, i en tot el seu territori, des de Tirsà, perquè no se li havien rendit. Els va destruir, i a totes les embarassades les va esventrar.
Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor; no es va apartar de tots aquells pecats amb què Jeroboam, fill de Nebat, va fer pecar Israel en tots els seus dies.
El rei d’Assíria, Pul, vingué contra el país, i Menahem va donar a Pul mil talents de plata perquè el seu poder el sostingués i afermés el regne a les seves mans.
Menahem va treure aquest diner d’Israel, de tots els homes rics, per donar-lo al rei d’Assíria, a raó de cinquanta sicles de plata cada un. Amb això, el rei d’Assíria se’n tornà i no va ocupar el país.
I el seu ajudant Pècah, fill de Rema-liahu, es va revoltar contra ell i el va atacar a Samaria, a la torre del palau reial, amb Argob i Arié, amb una com-panyia de cinquanta homes de Galaad. El va matar i va regnar en lloc d’ell.
En temps de Pècah, rei d’Israel, vingué Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, i s’apoderà d’Ion, d’Abel Betmaacà, de Janóah, de Quèdeix, d’Hassor, de Ga-laad, de Galilea i de tot el territori de Neftalí, i els va deportar a l’Assíria.
I Oixea, fill d’Elà, va tramar una conspiració contra Pècah, fill de Rema-liahu; el va atacar i el va matar, i va regnar en lloc d’ell. Era l’any vintè de Jotam, fill d’Ozies.
Tot i així, els llocs alts no es van suprimir; el poble seguia fent-hi sacri-ficis i cremant-hi encens. Va ser ell qui va construir la porta superior del temple del Senyor.