Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor, el seu Déu,
i va seguir l’exemple dels reis d’Israel, fins al punt de cremar el seu propi fill en sacrifici, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites.
Per aquell temps, Ressín, rei dels arameus, va reconquerir Elat per als edomites: va expulsar d’Elat els de Judà, i s’hi van establir els edomites, que s’hi han quedat fins al dia d’avui.
Acaz va enviar ambaixadors al rei d’Assíria, Tiglat-Pilèsser, per dir-li: — Sóc servent teu i fill teu. Vine a alliberar-me de les mans del rei dels arameus i del rei d’Israel, que s’han alçat contra mi.
El rei Acaz va anar a Damasc a presentar-se al rei d’Assíria Tiglat-Pilèsser. Allà va veure l’altar que hi havia i va enviar-ne un model i un plànol al sacerdot Urià perquè en fes un d’igual.
L’altar de bronze que hi havia a la presència del Senyor, Acaz el va fer enretirar de davant del santuari, del lloc on havia quedat entre el nou altar i el santuari del Senyor, i el va fer col·locar a un costat, al nord de l’altre altar.
Després el rei Acaz va donar al sacerdot Urià aquesta ordre: — Crema l’holocaust del matí i l’ofrena del capvespre, l’holocaust del rei i la seva ofrena, l’holocaust i l’ofrena de tota la gent del poble damunt l’altar gran. Vessa-hi també les seves libacions i escampa al voltant d’aquest altar la sang de tots els holocaustos i la de tots els sacrificis. I, pel que fa a l’altar de bronze, ja decidiré.
El rei Acaz va fer arrencar els plafons de les peanyes i retirà les piques que hi havia al damunt. Va fer baixar l’anomenat «Mar» de bronze de sobre els vedells de bronze que el sostenien i va col·locar-lo sobre un paviment de pedra.