L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va atacar Jerusalem amb tot el seu exèrcit, va acampar davant seu i va cons-truir torres de setge tot al seu voltant.
Llavors van fer una bretxa a la muralla de la ciutat, i tots els homes de guerra van fugir de nit per la porta d’entre els dos murs que hi havia al costat del jardí del rei, mentre els caldeus tenien encerclada la ciutat; i el rei va marxar pel camí de l’Arabà.
El setè dia del mes cinquè, corres-ponent a l’any dinou del rei Nabucodo-nosor, rei de Babilònia, Nebuzaradan, comandant de la guàrdia i conseller del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem.
Nebuzaradan, comandant de la guàr-dia, va deportar la resta de la població que havia quedat a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia, i els que quedaven del comú del poble.
Els caldeus van fer a trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i la pica de bronze que hi havia al temple del Senyor. Ho van trossejar per endur-se’n el bronze a Babilònia.
Quant a les dues columnes, la pica i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, no fou possible de pesar el bronze de tots aquests objectes.
L’alçada de cada columna era de divuit colzades, i damunt d’elles hi havia un capitell de bronze; l’alçada de cada capitell era de tres colzades, i els capitells duien tot al voltant xarxes amb magranes, tot de bronze.
Va fer presoners a la ciutat un dignatari que era comissari de tropa, cinc dels consellers del rei que es trobaven a la ciutat, el secretari del comandament de l’exèrcit, el que feia les lleves de la població del país, i seixanta homes del comú del poble que es trobaven a la ciutat.
I el rei de Babilònia els va aplicar la pena de mort a Riblà, en territori d’Hamat. Així va ser com Judà fou endut al captiveri lluny de la seva terra.
Pel que fa a la població que havia quedat a la terra de Judà, els que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deixat, els va posar sota la governació de Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan.
I quan tots els comandants de les tropes, amb els seus homes, van saber que el rei de Babilònia havia nomenat Guedalià governador, se li van presentar a Mispà: Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tan-húmet, el netofatita, Jaazaniahu, fill del maacatita, amb els seus homes.
Guedalià els va jurar, a ells i als seus homes, en aquests termes: “No tingueu por dels oficials caldeus, quedeu-vos a viure al país i poseu-vos a les ordres del rei de Babilònia i us anirà bé.”
Però al setè mes, Ixmael, fill de Ne-tanià, del llinatge reial, vingué amb deu homes i van matar Guedalià, amb els jueus i caldeus que estaven amb ell a Mispà.
L’any trenta-set del captiveri de Jeconies, rei de Judà, el mes dotze, als vint-i-set dies del mes, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l’any que va començar a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, del seu empresonament.