Hur va tenir també Penuel, fundador de Guedor, i Ézer, fundador d’Huixà. Tots aquests van ser els fills d’Hur, primogènit d’Efrata i fundador de Betlem.
Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat.
Mèred es va casar amb Bitià, que era egípcia i filla del faraó, i amb ella tingué Jèred, fundador de Guedor, Hèber, fundador de Socó, i Jecutiel, fundador de Zanóah.
Xelà també fou l’avantpassat de Joquim i de la gent de Cozebà, de Joaix i de Saraf, que dominaren Moab i després van tornar a Betlem; es tracta de fets molt antics.
Ximí va tenir setze fills i sis filles; però els seus germans no van tenir gaires fills i tots els seus clans no van ser tan nombrosos com els de Judà.
En temps d’Ezequies, rei de Judà, aquests que han estat esmentats en el registre van entrar a la regió i van destruir els seus campaments i també els meünites que hi havia, i els van exterminar, fins al punt que, dels antics habitants, no en queda rastre en el present. S’hi van quedar a viure, doncs, en lloc d’ells, perquè hi havia pasturatges.