Quan Abies s’adormí amb els seus avantpassats, el van en-terrar a la ciutat de David, i Asà, el seu fill, va regnar en lloc d’ell. Sota el seu regnat, el país estigué tranquil durant deu anys.
Va edificar ciutats fortificades a Judà, ja que hi havia pau al país; i en aquells anys no hi hagué cap guerra contra ell, perquè el Senyor li havia concedit repòs.
Per això ell digué a Judà: “Edifiquem aquestes ciutats i envoltem-les amb muralles, torres i portes amb forrellats, ja que podem disposar del país perquè hem buscat el Senyor, el nostre Déu. Per haver-lo buscat, ell ens ha concedit el repòs tot al voltant.” Es van posar, doncs, a edificar, i ho van aconseguir amb èxit.
Asà tenia un exèrcit de tres-cents mil homes de Judà, que portaven escut i llança, i de dos-cents vuitanta mil de Benjamí, que portaven escuts i tiraven amb arc. Tots ells eren guerrers valents.
Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, i digué: “Oh Senyor!, tu no tens cap dificultat a ajudar el qui és poderós o el qui és mancat de força; ajuda’ns, Senyor, Déu nostre, perquè confiem en tu, i és en nom teu que sortim contra aquesta multitud. Senyor, tu ets el nostre Déu; no deixis que un simple mortal triomfi contra tu.”
Asà i la gent que era amb ell els van perseguir fins a Guerar; i van caure tants cuixites que ja no es van refer mai més, perquè van ser destrossats davant del Senyor i del seu exèrcit. I el botí que van aconseguir va ser abundantíssim.
Van batre també totes les ciutats del voltant de Guerar, perquè el terror del Senyor s’havia apoderat de totes elles; i van saquejar totes les ciutats, ja que dintre seu hi havia un gran botí.
També van batre els petits poblats dels ramaders i van prendre un gran nombre de bestiar, una bona quantitat d’ovelles i camells. Després se’n torna-ren a Jerusalem.