i els digué: “Escolteu-me, levites: santifiqueu-vos ara, i santifiqueu el temple del Senyor, el Déu dels vostres avant-passats, i traieu fora del santuari les co-ses immundes.
Perquè els nostres avantpassats van prevaricar i van fer allò que és dolent als ulls del Senyor, el nostre Déu; l’han abandonat i han apartat la mirada del Tabernacle del Senyor, i li han girat l’esquena.
Per això la còlera del Senyor ha vingut sobre Judà i Jerusalem, i els ha con-vertit en motiu d’esglai, de terror i de burla, com podeu veure vosaltres mateixos.
Fills meus, ara no sigueu negligents, perquè el Senyor us ha escollit a vosaltres perquè us presenteu davant seu per servir-lo, donar-li culte i cremar-li encens.”
Llavors es van alçar els levites Mà-hat, fill d’Amassai, i Joel, fill d’Azarià, d’entre la descendència dels quehatites; Quix, fill d’Abdí, i Azariahu, fill de Jehal·lelel, d’entre la descendència dels merarites; Joah, fill de Zimmà, i Eden, fill de Joah, d’entre la descendència dels guerxonites;
Aquests van reunir els seus germans, es van purificar i després van entrar al temple del Senyor per purificar-lo, tal com el rei havia manat, seguint les or-dres del Senyor.
Van entrar, doncs, els sacerdots, a dins el temple del Senyor per netejar-lo, i totes les impureses que hi van trobar les van treure a fora, al pati del temple del Senyor, i els levites se les van endur d’allà per llençar-les al torrent de Cedró.
La consagració va començar el pri-mer dia del primer mes; el vuitè dia del mateix mes van entrar al Pòrtic del Senyor; van trigar vuit dies més a pu-rificar el temple del Senyor, i van acabar el dia setze del mes primer.
Llavors van anar a trobar el rei Eze-quies i li van dir: “Hem netejat tot el temple del Senyor, l’altar dels holocaustos i tots els seus utensilis, la taula de la proposició i tots els seus utensilis.
I tots els utensilis que el rei Acaz havia rebutjat durant el seu regnat, en la seva prevaricació, els hem deixat prepa-rats i santificats, i són davant l’altar del Senyor.”
Van portar set vedells, set moltons, set anyells i set bocs per oferir un sa-crifici pel pecat a favor de la reialesa, a favor del santuari i a favor de tot Judà. I el rei va manar als sacerdots descendents d’Aaron que els oferissin sobre l’altar del Senyor.
Van degollar els vedells, els sacerdots van recollir-ne la sang i van aspergir l’altar. Tot seguit van degollar els mol-tons, i amb la seva sang van aspergir l’altar; després van degollar els anyells, i amb la seva sang van aspergir l’altar.
Després els sacerdots els van dego-llar i van oferir la sang damunt l’altar com a ofrena pel pecat, en expiació per tot Israel, perquè el rei havia dit que l’holocaust i l’ofrena pel pecat havia de ser per tot Israel.
També va situar levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i cítares, se-gons les disposicions de David i de Gad, el vident del rei, i de Natan, el profeta; perquè aquesta ordre venia del Senyor per mitjà dels profetes.
Ezequies va ordenar que oferissin l’holocaust sobre l’altar. Així que va començar l’holocaust, va començar l’himne de lloança al Senyor i el toc de les trompetes, amb acompanyament dels instruments de David, rei d’Israel.
Tota la congregació estava proster-nada adorant mentre els cantors canta-ven i ressonaven les trompetes. Tot això fins que l’holocaust s’hagué consumit.
El rei Ezequies i el grup de dignataris van dir als levites que lloessin el Senyor amb les paraules de David i d’Assaf, el vident; i van cantar lloances amb molta devoció. Després van inclinar el cap i van adorar.
En acabar, Ezequies prengué la paraula i digué: “Ara que ja us heu consa-grat al Senyor, acosteu-vos i presenteu sacrificis i ofrenes d’acció de gràcies en el Temple del Senyor.” I l’assemblea va presentar sacrificis i ofrenes d’acció de gràcies; i tots els de cor generós van presentar holocaustos.
Però, com que els sacerdots eren pocs i no donaven l’abast a escorxar tots els holocaustos, els seus germans levites els van ajudar fins que la feina va quedar enllestida i fins que la resta de sa-cerdots es van santificar, perquè els levites tenien millor disposició per a santificar-se que no pas els sacerdots.
A més, hi havia una gran quantitat de greixos dels holocaustos i les libacions de cada holocaust. Amb això va quedar restablert el culte en el temple del Senyor.