|
| 1 |
|
| Job va replicar: |
|
| 2 |
|
| Fins quan em parlareu per afligir-me i humiliar-me? |
|
| 3 |
|
| Ja m’heu insultat massa vegades! ¿No us avergonyiu de maltractar-me així? |
|
| 4 |
|
| Si fos cert que anés errat, l’error seria cosa meva. |
|
| 5 |
|
| Però vosaltres em mireu de dalt a baix i em tireu en cara el meu dolor. |
|
| 6 |
|
| Sapigueu, doncs, que és Déu qui m’oprimeix i m’atrapa amb el seu filat. |
|
| 7 |
|
| Si crido perquè m’ajudin, ningú no em respon; si demano auxili, ningú no em fa justícia. |
|
| 8 |
|
| Déu m’ha barrat el camí, i no puc passar: omple de tenebra les meves rutes. |
|
| 9 |
|
| M’ha despullat d’allò que m’honorava, m’ha llevat la corona del prestigi. |
|
| 10 |
|
| Em soscava per tots cantons i trontollo, arrenca, com un arbre, la meva esperança. |
|
| 11 |
|
| Arbora contra mi el seu enuig, em tracta com si fos un enemic. |
|
| 12 |
|
| Les seves tropes arriben totes juntes, construeixen terraplens per atacar-me, acampen encerclant la meva tenda. |
|
| 13 |
|
| Déu allunya de mi els meus germans, els coneguts em tracten com un foraster; |
|
| 14 |
|
| ja no em visiten els amics, els parents s’han oblidat de mi. |
|
| 15 |
|
| Fins els hostes i les serventes de casa meva em tracten com un estrany: als seus ulls sóc un intrús. |
|
| 16 |
|
| Crido el meu servent i no en fa cas, ni que el supliqui amb veu dolça. |
|
| 17 |
|
| La meva esposa no aguanta el meu alè i faig fàstic als meus propis germans. |
|
| 18 |
|
| Fins els marrecs em menyspreen: quan provo d’alçar-me, es burlen de mi. |
|
| 19 |
|
| Em detesten els millors amics, els qui més m’estimaven em giren la cara. |
|
| 20 |
|
| Només tinc la pell i l’os, faig cara de mort en vida. |
|
| 21 |
|
| Tingueu pietat de mi, amics meus, que la mà del Senyor m’ha colpejat! |
|
| 22 |
|
| Per què em perseguiu com Déu em persegueix? ¿Encara no m’heu masegat prou? |
|
| 23 |
|
| Tant de bo que les meves paraules quedessin escrites, gravades en una inscripció, |
|
| 24 |
|
| fixades amb cisell d’acer i resseguides amb plom, entallades per sempre a la roca! |
|
| 25 |
|
| Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi s’alçarà de la pols. |
|
| 26 |
|
| I, després que m’arrenquin la pell i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu. |
|
| 27 |
|
| Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, no els d’un altre: el meu cor se’n deleix dintre meu. |
|
| 28 |
|
| Vosaltres dieu: «Com el perseguirem?» Però quina raó trobeu en mi per a acusar-me? |
|
| 29 |
|
| Compte, que l’espasa no us atrapi, perquè seria la pena que mereixeu. Sapigueu que hi ha algú que jutja! |
|
|
|
|