|
| 1 |
|
| Job continuà així el seu discurs: |
|
| 2 |
|
| Pel Déu vivent, que em nega la justícia, pel Totpoderós, que m’omple d’amargor, |
|
| 3 |
|
| juro que, mentre em quedi un glop de vida i conservi als meus narius l’alè de Déu, |
|
| 4 |
|
| els meus llavis no diran res d’injust ni amb la llengua trairé la veritat! |
|
| 5 |
|
| Lluny de mi donar-vos la raó! Defensaré la meva innocència mentre visqui. |
|
| 6 |
|
| M’aferro fermament a la meva justícia, cap dels meus dies no increpa el meu cor. |
|
| 7 |
|
| Que el meu enemic acabi com l’impiu, i el qui s’alça contra mi, com el malvat! |
|
| 8 |
|
| Quina esperança té l’impiu quan Déu li talla el fil de la vida? |
|
| 9 |
|
| ¿Escolta Déu el seu clam quan l’angoixa li cau al damunt? |
|
| 10 |
|
| Si hagués fruït del Totpoderós, hauria invocat Déu en tot moment. |
|
| 11 |
|
| Jo us mostraré el poder de Déu, no vull amagar els designis del Totpoderós. |
|
| 12 |
|
| I si tots vosaltres ja els heu comprovat, per què feu sermons sense sentit? |
|
| 13 |
|
| Aquesta és la sort que Déu reserva al malvat, l’herència que el tirà rep del Totpoderós: |
|
| 14 |
|
| si té molts fills, l’espasa els matarà; no tastarà el pa la seva descendència. |
|
| 15 |
|
| La pesta enterrarà els supervivents, i les viudes no els podran ni plorar. |
|
| 16 |
|
| Encara que acumuli plata com la pols i amuntegui vestits com qui apilona argila, |
|
| 17 |
|
| serà el just qui es posarà aquesta roba, el fidel, qui fruirà d’aquella plata. |
|
| 18 |
|
| Construeix la seva casa com un capoll d’arna, com la cabana que es fa un guardatermes. |
|
| 19 |
|
| S’adorm ric, però és ja el final: quan obre els ulls, tot s’ha esfumat. |
|
| 20 |
|
| El terror l’atrapa com la riuada, de nit se l’emporta un temporal. |
|
| 21 |
|
| El vent de llevant l’alça i l’empeny, l’arrenca de casa seva amb violència, |
|
| 22 |
|
| el sacseja sense compassió, mentre ell intenta d’evitar els seus embats; |
|
| 23 |
|
| li cauen al damunt els seus cops, xiula darrere seu onsevulla que es trobi. |
|
|
|
|