|
| 1 |
|
| Ara, Job, fes el favor d’escoltar-me, estigues atent a les meves paraules. |
|
| 2 |
|
| Ja començo a moure els llavis, la meva llengua està a punt. |
|
| 3 |
|
| Et parlaré amb cor sincer, els meus llavis seran purs i fidedignes. |
|
| 4 |
|
| L’alè de Déu m’ha creat, el buf del Totpoderós em dóna vida. |
|
| 5 |
|
| Replica’m, si pots fer-ho! Mostra’m els teus arguments, prepara’t! |
|
| 6 |
|
| Davant de Déu, tu i jo som iguals: també a mi m’ha pastat del fang. |
|
| 7 |
|
| De mi no has de témer res, jo no et forçaré pas. |
|
| 8 |
|
| Mira, retinc el que has dit, encara escolto el so de les teves paraules: |
|
| 9 |
|
| «Jo sóc pur, sense pecat; sóc innocent, no tinc cap culpa. |
|
| 10 |
|
| Però Déu em carrega de greuges, em pren per enemic seu, |
|
| 11 |
|
| posa grillons als meus peus, vigila tots els meus passos.» |
|
| 12 |
|
| Jo et dic que en això no tens raó, perquè Déu és més gran que l’home. |
|
| 13 |
|
| Per què vols discutir amb ell si no dóna cap resposta? |
|
| 14 |
|
| Tanmateix, Déu parla de moltes maneres, però no hi posem atenció. |
|
| 15 |
|
| Parla en somnis i visions quan el pes del son cau sobre els homes, mentre dormen al seu llit. |
|
| 16 |
|
| Llavors els destapa les oïdes i hi segella els seus advertiments, |
|
| 17 |
|
| perquè l’home canviï els seus actes i amagui el seu orgull. |
|
| 18 |
|
| Així l’allibera de la tomba, el salva de la mort violenta. |
|
| 19 |
|
| També el corregeix amb malalties: la febre li crema el cos, |
|
| 20 |
|
| li fa fàstic menjar pa, rebutja els plats preferits; |
|
| 21 |
|
| es queda amb la pell i l’os, és un esquelet vivent. |
|
| 22 |
|
| Ja té un peu a la fossa, els missatgers de la mort són a la porta. |
|
| 23 |
|
| Però llavors a favor d’ell intervé un àngel, un entre els mil que ens ajuden i ensenyen el bon camí, |
|
| 24 |
|
| i, compadint-se, diu a Déu: «No el facis baixar a la fossa, que li he trobat un rescat.» |
|
| 25 |
|
| Llavors la seva carn recobra el vigor, retorna als anys de joventut. |
|
| 26 |
|
| Prega a Déu i ell l’acull, entra davant seu amb cants de goig, ja que ara ell li torna a concedir el seu favor. |
|
| 27 |
|
| I entona davant els homes aquest cant: «Havia pecat, havia deixat el bon camí, però Déu no m’ha tractat com mereixia. |
|
| 28 |
|
| A la vora de la fossa m’ha salvat, puc viure a plena llum.» |
|
| 29 |
|
| Déu fa tot això per a l’home, una vegada i una altra, |
|
| 30 |
|
| per apartar-lo de la fossa i fer-lo resplendir de vida. |
|
| 31 |
|
| Presta atenció, Job, escolta’m! Guarda silenci i deixa’m parlar. |
|
| 32 |
|
| Si tens res a dir, replica’m; parla, que et donaré la raó; |
|
| 33 |
|
| però si no has de dir res, escolta’m. Guarda silenci i t’ensenyaré la saviesa. |
|
|
|
|