|
| 1 |
|
| L’home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou? |
|
| 2 |
|
| Es deleix per l’ombra igual que un esclau, espera el seu sou com un jornaler. |
|
| 3 |
|
| També a mi m’ha tocat de passar el temps inútilment; la paga que rebo són les nits en blanc. |
|
| 4 |
|
| Me’n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré? La nit es fa llarga, el neguit m’omple fins que neix l’albada. |
|
| 5 |
|
| La meva carn, plena de cucs, és una crosta terrosa, la pell se’m clivella i supura. |
|
| 6 |
|
| Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança. |
|
| 7 |
|
| Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat. |
|
| 8 |
|
| Si tu em mires, no em veuràs; posaràs els ulls en mi i no hi seré. |
|
| 9 |
|
| Com un núvol que passa i es desfà, així és qui baixa al país dels morts: ja no en puja! |
|
| 10 |
|
| No torna altra vegada a casa seva, no el veuran mai més els seus. |
|
| 11 |
|
| Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per queixar-me. |
|
| 12 |
|
| ¿És que sóc l’Oceà o el Drac de la mar perquè em posis una guàrdia? |
|
| 13 |
|
| Si em dic: «El llit m’alleujarà, el son em donarà ànims», |
|
| 14 |
|
| tu m’aterreixes amb somnis, m’esveres amb visions nocturnes. |
|
| 15 |
|
| Valdria més que m’escanyessis! M’estimo més la mort que els propis ossos. |
|
| 16 |
|
| N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf. |
|
| 17 |
|
| Què és l’home perquè en facis tant de cas i no el perdis mai de vista, |
|
| 18 |
|
| vigilant-lo dia rere dia, escorcollant-lo a cada instant? |
|
| 19 |
|
| Quan acabaràs d’espiar-me? Quan deixaràs que, almenys, pugui empassar-me la saliva? |
|
| 20 |
|
| Què et pot fer el meu pecat, espieta dels homes? Per què sóc el sac dels cops? En què et resulto una càrrega? |
|
| 21 |
|
| ¿No podries suportar el meu pecat, passar per alt la meva falta? Perquè, ara, m’ajauré a la pols, i ja em podràs buscar, que no hi seré. |
|
|
|
|