|
| 1 |
|
| Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull dels fills de Corè, cant. Cançó d’amor. |
|
| 2 |
|
| Un bon auguri em surt del cor. Dedico al rei el meu poema, la meva llengua és àgil com una ploma d’escrivà. |
|
| 3 |
|
| Ets el més bell dels fills dels homes, exhalen gràcia els teus llavis: Déu t’ha beneït per sempre. |
|
| 4 |
|
| Cenyeix-te l’espasa, valent, vesteix-te d’honor i majestat. |
|
| 5 |
|
| Amb majestat triomfant, guia el teu carro a favor de la veritat i la clemència. Seran terribles les proeses del teu braç |
|
| 6 |
|
| i penetrants les teves fletxes. Els pobles cauran als teus peus, es rendiran els enemics del rei. |
|
| 7 |
|
| Que el teu tron, oh déu, desafiï els segles i el teu ceptre reial sigui un ceptre just. |
|
| 8 |
|
| Tu estimes la justícia i detestes la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh déu, amb olis i perfums de festa. |
|
| 9 |
|
| T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t’alegren les arpes. |
|
| 10 |
|
| Entre les teves dames hi ha filles de reis; tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir. |
|
| 11 |
|
| Escolta, filla, mira i estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare. |
|
| 12 |
|
| El rei està corprès de la teva bellesa. És el teu senyor: prosterna’t davant d’ell. |
|
| 13 |
|
| La ciutat de Tir ve amb els seus regals, els més rics del poble busquen el teu favor. |
|
| 14 |
|
| Arriba la princesa plena de glòria, el seu vestit és de brocats d’or. |
|
| 15 |
|
| Guarnida amb brodats és conduïda al rei; l’acompanya el seguici de donzelles amigues. |
|
| 16 |
|
| Conduïdes entre cants de festa, entren al palau del rei. |
|
| 17 |
|
| En lloc dels teus pares s’alçaran els teus fills; els nomenaràs governants de tota la terra. |
|
| 18 |
|
| Vull perpetuar la memòria del teu nom. Que els pobles et lloïn per sempre més. |
|
|
|
|