|
| 1 |
|
| Cant. D’Etan, l’ezrahita. |
|
| 2 |
|
| Cantaré per sempre els teus favors, Senyor, d’una generació a l’altra anunciaré la teva fidelitat. |
|
| 3 |
|
| N’estic cert, el teu favor és indestructible, mantens la fidelitat en el cel. |
|
| 4 |
|
| «He fet aliança amb el meu elegit, jurant a David, el meu servent: |
|
| 5 |
|
| Establiré per sempre la teva dinastia, mantindré per tots els segles el teu tron.» Pausa |
|
| 6 |
|
| El cel celebra els teus prodigis, Senyor, l’assemblea dels àngels canta la teva fidelitat. |
|
| 7 |
|
| Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols? Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? |
|
| 8 |
|
| Déu és temible en el consell dels àngels, més gran i terrible que tots els qui l’envolten. |
|
| 9 |
|
| Qui és com tu, Senyor, Déu de l’univers? Senyor poderós, al teu voltant tot és fidelitat. |
|
| 10 |
|
| Domines l’arrogància de la mar, amanseixes les onades quan s’encrespen. |
|
| 11 |
|
| Esbocinares el cadàver de Rahab, el teu braç potent va dispersar els enemics. |
|
| 12 |
|
| Teus són els cels, teva és la terra; has format el món i tot el que s’hi mou. |
|
| 13 |
|
| Has creat el nord i el migdia; el Tabor i l’Hermon aclamen el teu nom. |
|
| 14 |
|
| El teu braç és poderós, és forta la teva mà, sublim, la teva dreta. |
|
| 15 |
|
| El dret i la justícia sostenen el teu tron, la fidelitat i l’amor et precedeixen. |
|
| 16 |
|
| Feliç el poble que t’aclama, Senyor, caminarà a la llum de la teva mirada, |
|
| 17 |
|
| celebrarà el teu nom tot el dia, es gloriarà de la teva bondat. |
|
| 18 |
|
| Tu ets l’esplendor de la nostra força: perquè ens estimes, podem aixecar el front. |
|
| 19 |
|
| És del Senyor l’escut que ens protegeix, el nostre rei és del Sant d’Israel. |
|
| 20 |
|
| Un dia, en una visió, vas parlar als teus fidels: «He posat un noi per damunt d’un guerrer, he enaltit un jove del poble. |
|
| 21 |
|
| M’he fixat en David, el meu servent, i l’he ungit amb l’oli sant: |
|
| 22 |
|
| la meva mà el sostindrà per sempre, el meu braç el farà invencible. |
|
| 23 |
|
| »No l’agafarà de sorpresa l’enemic ni el venceran els injustos; |
|
| 24 |
|
| davant d’ell desfaré els adversaris, derrotaré els qui l’odien. |
|
| 25 |
|
| »La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell, en el meu nom aixecarà el seu front; |
|
| 26 |
|
| estendré als mars el seu poder, a les aigües abismals el seu domini. |
|
| 27 |
|
| »Ell em dirà: “Ets el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva.” |
|
| 28 |
|
| I jo el faré el meu primogènit, l’altíssim entre els reis de la terra. |
|
| 29 |
|
| »Mantindré per sempre el meu amor, la meva aliança amb ell serà perpètua. |
|
| 30 |
|
| Establiré per sempre la seva dinastia, el seu tron durarà com el cel. |
|
| 31 |
|
| »Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus decrets, |
|
| 32 |
|
| si violaven els meus preceptes i no guardaven els meus manaments, |
|
| 33 |
|
| els demanaré comptes de les seves culpes amb la vara, dels seus pecats amb flagells. |
|
| 34 |
|
| »Però a ell no li prendré el meu amor, no em desdiré de la meva fidelitat; |
|
| 35 |
|
| no trencaré la meva aliança, no violaré les meves promeses. |
|
| 36 |
|
| »D’una vegada per sempre juro per la meva santedat de no enganyar David: |
|
| 37 |
|
| “La seva dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà davant meu com el sol, |
|
| 38 |
|
| es mantindrà per sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.”» Pausa |
|
| 39 |
|
| Però ara, disgustat amb el teu Ungit, l’abandones i el rebutges; |
|
| 40 |
|
| trenques l’aliança amb el teu servent, li tires per terra la corona. |
|
| 41 |
|
| Li derroques totes les muralles i arrases les seves fortaleses; |
|
| 42 |
|
| tots els vianants el saquegen i l’escarneixen els veïns. |
|
| 43 |
|
| Alces el braç dels seus adversaris, omples de goig tots els seus enemics; |
|
| 44 |
|
| i a ell li esmusses l’espasa, ja no el sostens en el combat. |
|
| 45 |
|
| Has esfondrat la seva glòria, has fet caure per terra el seu tron; |
|
| 46 |
|
| escurces els seus anys de joventut, i la vergonya li fa de mantell. Pausa |
|
| 47 |
|
| Senyor, fins quan estaràs amagat i el teu enuig cremarà com el foc? |
|
| 48 |
|
| Recorda com n’és, de breu, la meva vida. Són no res els homes que has creat. |
|
| 49 |
|
| Quin home podrà viure sense conèixer la mort? Qui s’escaparà del poder del seu reialme? Pausa |
|
| 50 |
|
| On són, Senyor, els favors d’altre temps, que havies jurat a David per la teva fidelitat? |
|
| 51 |
|
| Recorda, Senyor, l’oprobi dels teus servents. Són molts els pobles que suporto dintre meu. |
|
| 52 |
|
| Els teus enemics insulten, Senyor, insulten les petjades del teu Ungit. |
|
| 53 |
|
| Beneït sigui el Senyor per sempre. Amén, amén. |
|
|
|
|