|
| 1 |
|
| Les balances falses són abominables al Senyor, però el pes just el complau. |
|
| 2 |
|
| Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa. |
|
| 3 |
|
| La integritat condueix els rectes, la pròpia malícia destrueix el pèrfid. |
|
| 4 |
|
| La riquesa no val res el dia de la ira, però la justícia deslliura de la mort. |
|
| 5 |
|
| La justícia de l’íntegre li aplana el camí, el malvat cau per la pròpia malícia. |
|
| 6 |
|
| L’honradesa del recte el salva, als dolents els atrapa la pròpia cob-dícia. |
|
| 7 |
|
| Quan mor el descregut mor la seva esperança, i l’expectativa del dolent s’esvaeix. |
|
| 8 |
|
| El just és salvat de la tribulació, i en lloc d’ell hi cau el descregut. |
|
| 9 |
|
| La boca de l’impiu arruïna el proïsme; els rectes, amb la saviesa, se salven. |
|
| 10 |
|
| La prosperitat del just dóna alegria a la ciutat, i esclata en joia quan els impius sucumbeixen. |
|
| 11 |
|
| Per la benedicció dels rectes prospera la ciutat, per la boca de l’impiu es destrueix. |
|
| 12 |
|
| Qui menysprea els altres no té seny, però l’home entenimentat sap callar. |
|
| 13 |
|
| Qui xafardeja desvetlla secrets, qui és lleial d’esperit encobreix el fet. |
|
| 14 |
|
| Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers. |
|
| 15 |
|
| Qui surt fiador d’un desconegut es busca el mal, qui no vol comprometre’s viurà tranquil. |
|
| 16 |
|
| La dona agraciada obtindrà fama; l’home decidit assoleix riqueses. |
|
| 17 |
|
| El compassiu es fa bé a si mateix, el cruel perjudica la seva persona. |
|
| 18 |
|
| El malvat aconsegueix guanys falsos, però qui sembra justícia té l’autèntic premi. |
|
| 19 |
|
| Qui segueix el bé farà cap a la vida, qui segueix el mal va a la mort. |
|
| 20 |
|
| El Senyor abomina els de cor dolent, però es complau en els de camins rectes. |
|
| 21 |
|
| Ben cert, el malvat no restarà sense càstig, però la descendència del just se n’escaparà. |
|
| 22 |
|
| Dona bonica però sense seny: anell d’or al morro d’un porc. |
|
| 23 |
|
| L’anhel dels justos és sempre el bé; el malvats només poden esperar la destrucció. |
|
| 24 |
|
| Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix. |
|
| 25 |
|
| L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat. |
|
| 26 |
|
| El poble maleeix el qui es reserva el blat, però al qui se’l ven, el beneeix. |
|
| 27 |
|
| Qui cerca el bé es procura benvo-lença, i qui busca el mal, el trobarà. |
|
| 28 |
|
| Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós. |
|
| 29 |
|
| Qui descura la hisenda heretarà el vent, i el neci acaba esclau de l’assenyat. |
|
| 30 |
|
| El fruit del just és arbre de vida, i el qui guanya les ànimes és savi. |
|
| 31 |
|
| Si el just rep a la terra la paga corresponent, amb més raó l’impiu i el pecador. |
|
|
|
|