1
Paraules d’Agur, fill de Jaqué. L’oracle que digué aquest home a Itiel i a Ucal.
2
Si jo sóc més estúpid que ningú, i em manca intel·ligència humana,
3
i no he assolit la saviesa, com podré copsar la ciència del Sant?
4
Qui ha pujat al cel i n’ha davallat? Qui ha recollit el vent amb els seus punys? Qui ha retingut les aigües en un mantell? Qui ha fixat els confins de la terra? Quin és el seu nom i com es diu el seu fill, si és que ho saps?
5
Totes les promeses de Déu són ben provades. Ell és un escut per a tots els qui s’hi acullen.
6
No afegeixis res a les seves pa-raules, no sigui que et reprengui i et tinguin per mentider.
7
Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori:
8
allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,
9
no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
10
No malparlis d’un servent davant del seu amo, no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat.
11
Hi ha gent que maleeix el pare i no beneeix la mare!
12
Una gent que es creu pura i no es neteja la pròpia brutícia!
13
Una gent de mirada altiva i que enlaira les parpelles!
14
Una gent que té dents com espases i queixals com ganivets per a devorar els desvalguts de la terra i els pobres d’entre els homes!
15
Dues filles té la sangonera, que diuen: “Dóna’m, dóna’m!” Tres coses hi ha insaciables, i una quarta que mai no diu prou:
16
el país dels morts, el ventre estèril, la terra eixuta d’aigua i el foc que mai no diu prou.
17
L’ull que escarneix el pare i defuig l’acatament a la mare, que els corbs feréstecs l’arrapin i els voltors el devorin.
18
Tres coses hi ha que em sobrepassen, i una quarta que no conec:
19
el rastre de l’àguila en els aires, el rastre de la serp sobre la roca, el rastre del vaixell al mig del mar i el rastre de l’home en la donzella.
20
Així es comporta la dona adúltera: menja i, netejant-se la boca, diu: “No he fet cap mal!”
21
Per tres coses tremola la terra, i la quarta no pot suportar:
22
l’esclau que arriba a rei, l’insensat que va ben alimentat,
23
la dona rebutjada que aconsegueix casar-se i la criada que hereta la seva mes-tressa.
24
Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis:
25
les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu;
26
els damans, grup no gens valent que estableix el seu cau en el rocall;
27
les llagostes, que no tenen rei, però totes avancen en colles;
28
la sargantana, que es pot agafar amb la mà, però s’està en palaus reials.
29
Tres coses hi ha que tenen un pas elegant, i la quarta d’airós caminar:
30
el lleó, el més fort dels animals, que no recula per res;
31
el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble.
32
Si has fet la ximpleria d’enorgullir-te, i has reflexionat, tapa’t la boca;
33
perquè prement la llet se’n treu mantega, prement el nas se’n treu sang, i prement la ira se’n treuen baralles.
Catalan 2000 (BEC)
Primera edició: maig del 2000. Segona edició: desembre del 2007 Del text