×

Bíblia Catalana 2000 (BEC)

Proverbis 6

1
Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, si has encaixat la mà amb un es-tranger,
2
si t’has compromès verbalment i la teva paraula et té lligat,
3
fes això, fill meu, i deslliura-te’n, perquè has caigut en mans del teu proïsme: vés, humilia’t, importuna el teu amic.
4
Que no s’adormin els teus ulls ni descansin les teves parpelles;
5
allibera-te’n com una gasela del filat, com l’ocell de la mà de l’ocellaire.
6
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.
7
Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,
8
però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
9
Fins quan, gandul, estaràs ajagut? Quan et llevaràs del teu son?
10
Un xic de dormir, un xic de dormi-tar, oi?, i una altra estona a tombar-se creuat de braços;
11
la pobresa et vindrà com un va-gabund, i la misèria, com un bandoler.
12
L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca;
13
pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits;
14
té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies.
15
Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei.
16
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:
17
ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,
18
cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,
19
fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
20
Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare.
21
Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll.
22
Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis.
23
El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen
24
per a preservar-te de la dona perversa, de la llengua suau de la forastera.
25
No cobegis dins el cor la seva be-llesa, no et deixis seduir per la seva mirada.
26
De fet, el preu d’una ramera és una fogassa de pa; en canvi, la dona casada va a la recerca d’una vida sumptuosa.
27
¿Pot portar algú foc a la pitrera sense que se li encenguin els vestits?
28
¿O algú pot caminar sobre les brases sense cremar-se els peus?
29
Igualment qui s’entén amb la dona del proïsme: no en sortirà il·lès ningú que la toqui.
30
No es deixa passar pas que el lladre robi, ni que sigui per omplir l’estómac quan té fam;
31
i, quan l’atrapen, ho ha de pagar set vegades, ha de donar tot el que té a casa seva.
32
I qui comet adulteri és curt de gambals; qui fa això es busca la pròpia perdició,
33
recollirà cops i vergonya, i la seva ignomínia no s’esborrarà;
34
perquè la gelosia esfurismarà el marit, que no perdonarà, el dia de la venjança,
35
ni acceptarà cap compensació: no s’hi avindrà, encara que li multi-pliquis els presents.
Catalan 2000 (BEC)
Primera edició: maig del 2000. Segona edició: desembre del 2007 Del text
:
Desa notes