|
| 1 |
|
| Fill meu, si has sortit fiador d’un teu amic, si has encaixat la mà amb un es-tranger, |
|
| 2 |
|
| si t’has compromès verbalment i la teva paraula et té lligat, |
|
| 3 |
|
| fes això, fill meu, i deslliura-te’n, perquè has caigut en mans del teu proïsme: vés, humilia’t, importuna el teu amic. |
|
| 4 |
|
| Que no s’adormin els teus ulls ni descansin les teves parpelles; |
|
| 5 |
|
| allibera-te’n com una gasela del filat, com l’ocell de la mà de l’ocellaire. |
|
| 6 |
|
| Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa. |
|
| 7 |
|
| Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo, |
|
| 8 |
|
| però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega. |
|
| 9 |
|
| Fins quan, gandul, estaràs ajagut? Quan et llevaràs del teu son? |
|
| 10 |
|
| Un xic de dormir, un xic de dormi-tar, oi?, i una altra estona a tombar-se creuat de braços; |
|
| 11 |
|
| la pobresa et vindrà com un va-gabund, i la misèria, com un bandoler. |
|
| 12 |
|
| L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca; |
|
| 13 |
|
| pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits; |
|
| 14 |
|
| té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies. |
|
| 15 |
|
| Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei. |
|
| 16 |
|
| Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima: |
|
| 17 |
|
| ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent, |
|
| 18 |
|
| cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal, |
|
| 19 |
|
| fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans. |
|
| 20 |
|
| Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare. |
|
| 21 |
|
| Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll. |
|
| 22 |
|
| Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis. |
|
| 23 |
|
| El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen |
|
| 24 |
|
| per a preservar-te de la dona perversa, de la llengua suau de la forastera. |
|
| 25 |
|
| No cobegis dins el cor la seva be-llesa, no et deixis seduir per la seva mirada. |
|
| 26 |
|
| De fet, el preu d’una ramera és una fogassa de pa; en canvi, la dona casada va a la recerca d’una vida sumptuosa. |
|
| 27 |
|
| ¿Pot portar algú foc a la pitrera sense que se li encenguin els vestits? |
|
| 28 |
|
| ¿O algú pot caminar sobre les brases sense cremar-se els peus? |
|
| 29 |
|
| Igualment qui s’entén amb la dona del proïsme: no en sortirà il·lès ningú que la toqui. |
|
| 30 |
|
| No es deixa passar pas que el lladre robi, ni que sigui per omplir l’estómac quan té fam; |
|
| 31 |
|
| i, quan l’atrapen, ho ha de pagar set vegades, ha de donar tot el que té a casa seva. |
|
| 32 |
|
| I qui comet adulteri és curt de gambals; qui fa això es busca la pròpia perdició, |
|
| 33 |
|
| recollirà cops i vergonya, i la seva ignomínia no s’esborrarà; |
|
| 34 |
|
| perquè la gelosia esfurismarà el marit, que no perdonarà, el dia de la venjança, |
|
| 35 |
|
| ni acceptarà cap compensació: no s’hi avindrà, encara que li multi-pliquis els presents. |
|
|
|
|