Aquell dia, el Senyor, amb la seva espasa dura, gran i forta, actuarà contra Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matarà aquest Drac de la mar.
Així serà esborrat el crim de Jacob, i aquest serà el fruit del perdó del seu pecat: esbocinar totes les pedres dels altars com s’esmicola la pedra de calç, i no plantar més bosquets sagrats ni emblemes del sol.
No hi ha ningú a la ciutat fortificada: és com una estepa, un indret despoblat, abandonat. Els vedells hi pasturen, s’hi ajacen, esbrosten el brancatge;
quan les branques s’assequen i es trenquen, vénen les dones i les recullen per cremar. Aquest poble no té coneixement. Per això el seu creador no se’n compadeix, no se n’apiada el qui l’ha format.
Aquell dia, a un toc del gran corn, els qui viuen perduts per Assíria o dispersats per Egipte vindran i es prosternaran davant el Senyor a la muntanya santa de Jerusalem.