Això et diu el Senyor que t’ha creat, que t’ha format a les entranyes de la mare, el qui t’ajuda: No tinguis por, Jacob, servidor meu, Jeixurun, que jo m’he escollit.
Un dirà: “Jo sóc del Senyor”, un altre posarà als seus el nom de Jacob, un altre escriurà a la seva mà: “Sóc del Senyor”, i dirà ben alt el nom d’Israel.»
Qui és com jo? Que parli ben alt! Que em vagi explicant el que ha passat des que jo vaig fundar els primers pobles, i que faci saber a tothom el futur, les coses que vindran.
»No tingueu por, no us esglaieu! ¿No us ho havia fet saber? ¿No us ho havia anunciat fa molt de temps? Vosaltres en sou testimonis: no hi ha Déu fora de mi, no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.»
Els qui fabriquen ídols no són res. De què els serveixen els seus déus preciosos? Són uns testimonis que ni veuen ni saben res, per a vergonya de tots ells.
Quedaran avergonyits els còmplices dels qui pretenen forjar déus i no són més que homes. Que es reuneixin tots, que es presentin: quedaran esglaiats i avergonyits.
Un ferrer prepara una eina, l’arroenta a la fornal, la treballa amb el mall, picant amb el seu braç vigorós; quan sent la gana, ja no té força, quan no ha begut, està esgotat.
L’escultor amida la fusta amb el cordill, dibuixa amb mangra la imatge, l’entalla amb les seves eines, l’arrodoneix amb el compàs i li dóna una bella forma humana, perquè visqui en un temple
i tallin cedres en honor d’ell. Ha triat un roure o una alzina i el fa pujar ferm entre els arbres del bosc. Ha plantat un pi que la pluja farà créixer
i, quan serà gran, servirà per a cremar: n’agafarà llenya per escalfar-se o l’encendrà per coure el pa; però també li servirà per a fer-ne un déu i adorar-lo, per a fabricar un ídol i prosternar-se als seus peus.
En crema la meitat al foc, i aquesta meitat li serveix per a menjar carn, per a coure’n a la brasa tanta com vulgui; també s’escalfa al foc i exclama: «Oh, quina escalfor, hi ha un bon caliu!»
Cap d’ells no reflexiona, ni té prou seny ni enteniment per a dir-se: «He cremat la meitat de l’arbre: he cuit el pa en el caliu, hi he rostit la carn i me l’he menjada. Però de l’altra meitat, ¿puc fer-ne una cosa detestable i adorar així un tros de fusta?»
Aquesta gent s’alimenta de cendres: el seu cor equivocat els fa delirar i no els traurà del seu error. Cap d’ells no serà capaç de dir-se: «¿No és pura mentida el que tinc a la mà?»
Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa! Aclameu-lo, fondàries de la terra! Arbres, boscos i muntanyes, esclateu en crits d’alegria! El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, fa resplendir la seva glòria a Israel.
Això et diu el Senyor, el qui t’allibera, el qui t’ha format a les entranyes de la mare: «Jo, el Senyor, ho he creat tot. Jo, tot sol, he desplegat el cel i he esplanat la terra, sense que ningú m’ajudés.
Jo desmenteixo els presagis dels endevins, faig desvariejar els qui prediuen el futur, capgiro els pronòstics dels savis, canvio en deliri la seva ciència.
Jo confirmo les paraules del meu servent i faig que es compleixin els anuncis dels seus missatgers. Dic a Jerusalem que serà repoblada, i a les viles de Judà, que seran reconstruïdes. Jo les aixecaré de les seves ruïnes.