El mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d’Elixamà, que era de nissaga reial i membre de la cort, va anar amb deu homes a Mispà a trobar Guedalià, fill d’Ahicam, i es van asseure a taula plegats.
De sobte, Ixmael i els altres deu homes van desembeinar les espases i mataren Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, governador del país, nomenat pel rei de Babilònia.
es van presentar uns vuitanta homes de Siquem, de Siló i de Samaria, amb la barba afaitada i els vestits esquinçats i amb incisions al cos, que portaven oblacions i encens per oferir-los en el temple del Senyor.
Entre ells n’hi hagué deu que digueren a Ixmael: — No ens matis, que tenim blat, ordi, oli i mel, amagats pels camps. Llavors Ixmael es va desdir de matar-los amb els altres.
La cisterna on Ixmael va tirar els ca-dàvers dels homes que ell havia mort és ara la cisterna de Guedalià. Era la que havia excavat el rei Asà per defensarse de Baixà, rei d’Israel. Ixmael, fill de Netanià, la va omplir de cadàvers.
A més, Ixmael va fer captius tots els qui quedaven a Mispà: les filles del rei i tots els altres que Nebuzaradan, cap de la guàrdia, havia confiat a Guedalià, fill d’Ahicam. Ixmael, fill de Netanià, se’ls va endur captius al país dels ammonites.
Johanan, fill de Caréah, i els oficials de l’exèrcit que l’acompanyaven es van fer càrrec de la gent de Mispà que havien rescatat de les mans d’Ixmael, fill de Netanià, després que aquest havia mort Guedalià, fill d’Ahicam. Hi havia homes de guerra, dones, criatures i funcionaris de la cort. Johanan els havia rescatat a Gabaon.
Fugien, per por dels caldeus, ja que Ixmael, fill de Netanià, havia mort Guedalià, fill d’Ahicam, aquell que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país.