Que els arquers tibin l’arc contra el qui dispara i contra el qui es refia de la seva cuirassa. No planyeu els seus joves, destruïu totalment el seu exèrcit.
Fugiu d’enmig de Babilònia i que ca-dascú salvi la seva vida, no sigui que sucumbiu per la seva culpa, perquè és el temps de la revenja del Senyor; ell li donarà la paga que es mereix.
Hem intentat guarir Babilònia, però no té remei; deixem-la i marxem, cadas-cú a la seva terra, perquè la seva con-demna arriba fins al cel, s’eleva fins als núvols.
Aguseu les fletxes, ompliu els bui-racs! El Senyor ha excitat l’esperit dels reis de Mèdia, perquè té contra Babilònia propòsits de destrucció; és la revenja del Senyor, la vindicació del seu temple.
Alceu l’estendard contra les muralles de Babilònia, reforceu la guàrdia, poseu guaites, pareu emboscades, perquè el Senyor ho té planejat i executarà el que ha pronunciat contra els habitants de Babilònia.
El Senyor Totpoderós ha jurat per ell mateix: “Ben cert que t’ompliré de com-batents com una plaga de llagostes i llançaran contra tu el crit de guerra.”
Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel; fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per a anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.
No és pas d’aquesta mena el qui és la “Porció de Jacob”, ja que ell és el creador de totes les coses, i Israel és la tribu del seu heretatge; el seu nom és “Senyor Totpoderós”.
Aquí em tens contra tu, muntanya destructora que destrueixes tota la terra: estendré la mà contra tu i et faré rodolar daltabaix dels penyals, i et convertiré en una muntanya cremada — diu el Senyor.
Alceu un estendard en el país, toqueu la trompeta entre les nacions, mobilitzeu els pobles contra Babilònia, convoqueu contra ella els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz; per a atacar-la, designeu un general en cap, feu pujar la cavalleria com llagostes embogides.
Recluteu entre les nacions una lleva santa contra ella: els reis de Mèdia, amb els seus governadors i magistrats, i tots els de les regions que domina.
La terra tremola i s’estremeix, perquè contra Babilònia s’acompleixen els designis del Senyor de convertir aquell país en una desolació, un lloc on no hi visqui ningú.
Els guerrers de Babilònia han deixat de lluitar, s’han retirat a les seves fortificacions; s’han quedat sense forces, i han acabat com dones atemorides. Els seus edificis han estat cremats, i els seus forrellats, esbotzats.
Un correu relleva corrents un altre correu, un missatger relleva un altre missatger, per notificar al rei de Babilònia que la seva ciutat ha estat presa de l’un cap a l’altre,
Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel ha dit això: “La filla de Babilònia és com una era en temps de trepitjar-la; d’aquí a poc li arribarà la collita.”
M’ha devorat, m’ha destrossat Nabu-codonossor, rei de Babilònia, i m’ha deixat com un plat buit; m’ha engolit com un monstre marí, s’ha omplert el ventre de les meves delícies, i m’ha expulsat.
“Allò que m’ha fet, i la meva carn aixafada, que recaigui sobre Babilònia!”, exclamarà la gent resident de Sió. “I la meva sang caigui sobre els habitants de Caldea!”, exclamarà Jerusalem.
En plena passió ardent els prepararé un festí, els embriagaré fins que s’ator-deixin eufòrics i s’adormin en un son etern, del qual no despertaran mai més — diu el Senyor.
Les seves ciutats s’han convertit en una desolació, en una terra seca i este-pària, una terra on no hi viurà ningú, ni cap mortal no gosarà acostar-s’hi.
Castigaré el déu Bel a Babilònia, li trauré de la boca allò que ha engolit, i les nacions ja no hi acudiran més! Ja han caigut les muralles de Babilònia.
Que el vostre cor no defalleixi ni tingueu por a causa dels rumors que s’escamparan pel país; durant un any correrà un rumor, capgirat a l’any se-güent: rumors de violència al país, i d’un dominador contra un altre.
Hem quedat avergonyits quan hem sentit l’ultratge; la confusió ens ha co-bert el rostre quan gent estranya ha entrat al santuari del temple del Senyor.
És que sobre Babilònia s’aboca el devastador: captura els seus herois i trenca els seus arcs; perquè el Senyor és Déu justicier, dóna la paga merescuda.
“Jo embriagaré els seus prínceps i els seus savis, els seus governadors, els seus magistrats i els seus herois: dormiran un son etern i no se’n despertaran mai” — diu el Sobirà, que duu el nom de Senyor Totpoderós.
Això diu el Senyor Totpoderós: “Les extenses muralles de Babilònia seran totalment arrasades, i les seves altes portalades seran cremades. Així que els pobles hauran treballat en va, les nacions s’hauran fatigat només per al foc.”
Missatge que el profeta Jeremies va trametre a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, quan anava a Babilònia amb Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat. Aquest Seraià era l’encarregat de l’allotjament.
tot dient: “D’aquesta manera s’en-fonsarà Babilònia, i no es refarà de la dissort que abocaré damunt d’ella. Només per això s’hauran fatigat!” Aquí acaba el missatge de Jeremies.