El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència. Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.
L’any novè del regnat de Sedecies, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar amb tot el seu exèrcit davant de Jerusalem. Van acampar enfront de la ciutat i l’envoltaren d’un mur de setge.
els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra, de nit, van fugir. Fugiren de la ciutat durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat, i se’n van anar pel camí de l’Arabà.
A Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manà que el duguessin a Babilònia; i el van tenir pres a la caserna de la guàrdia, on va morir.
El mes cinquè, el dia deu del mes, que corresponia a l’any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i home de confiança del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem
Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven.
Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l’anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se’n van endur tot el bronze a Babilònia.
El cap de la guàrdia va prendre les safates, els encensers, les calderetes d’aspersió, les olles, els canelobres, les cassoletes i les tasses, tot el que era d’or i tot el que era de plata.
Les dues columnes, l’anomenat «Mar», els dotze vedells de bronze que el sostenien i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable.
Tenien un capitell de bronze d’una alçada de cinc colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració amb magranes.
També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, set consellers del rei que s’havien quedat a Jerusalem, l’oficial de l’exèrcit encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s’havien quedat a la ciutat.
Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, el dia vint-i-cinc del mes dotzè, Evil-Merodac, rei de Babilònia, l’any mateix que començà a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, i el va treure de la presó.