Amb garfis el ficaren a la gàbia i el conduïren al rei de Babilònia, que el tancà a les masmorres perquè no se sentís més el seu rugit per les muntanyes d’Israel.
Tenia sarments vigorosos, bons per a ceptres reials; el seu cimall s’elevava a frec dels núvols; era imposant la seva alçària i l’abundor dels seus sarments.
Però, arrencat amb furor, va ser llançat per terra: el vent del desert l’eixugà, els seus fruits caigueren, se li assecaren els sarments vigorosos i el foc els consumí.
Del seu tronc n’ha sortit foc, que ha consumit sarments i fruit. Ja no té cap sarment vigorós, cap ceptre per a governar.” »És una complanta, i com a complanta serà cantada.