El Senyor va posar a les seves mans Joaquim, rei de Judà, i una part dels objectes del temple de Déu. I ell es va endur els presoners a la terra de Xinar, i va dipositar els objectes a la cambra del tresor dels seus déus.
uns joves que no tinguessin cap de-fecte físic, de bona presència, cultes i intel·ligents, entesos en tots els camps del saber i que fossin idonis per a servir en el palau reial, a fi d’instruir-los en les lletres i la llengua dels caldeus.
El rei també els va assignar una ració diària de les viandes reials i vi del mateix que ell bevia. La seva educació ha-via de durar tres anys, i en acabar, en-trarien al servei del rei.
Daniel, però, es va fer el ferm propòsit de no contaminar-se amb les viandes del rei ni amb el vi que aquest bevia, i va demanar al cap dels eunucs que li estal-viés aquella contaminació.
i aquest digué a Daniel: “Jo temo el meu amo, el rei, que ha fixat el que heu de menjar i el que heu de beure, i si us veu amb les cares més pàl·lides que les dels altres joves que tenen la mateixa edat que vosaltres, ¿no haureu posat en perill el meu cap davant el rei?”
Després compara el nostre aspecte amb l’aspecte dels joves que mengen la vianda del rei, i segons el que vegis podràs decidir sobre els teus servents.”
Déu va concedir a aquests quatre joves saviesa i coneixement en tota me-na d’escriptures i ciències. A més, Da-niel era especialment dotat per a inter-pretar tota mena de visions i somnis.
El rei va conversar amb ells, i, entre tots els joves, no se’n va trobar cap com Daniel, Ananies, Misael i Azaries, per la qual cosa es van quedar al servei del rei.
I en tots els afers que requerien sa-viesa i intel·ligència que el rei els va proposar, els va trobar deu vegades mi-llors que els mags i astròlegs que hi havia en tot el regne.