“Ara, doncs, et mostraré la veritat: Mira, a Pèrsia encara hi haurà tres reis, i el quart serà molt més ric que tots els altres; i quan s’hagi fet fort mitjançant les seves riqueses, incitarà tothom con-tra l’imperi de Grècia.
Però un cop s’hagi engrandit, el seu domini serà desfet i repartit als quatre vents del cel, si bé no pas a la seva descendència ni amb un domini com el que havia tingut, sinó que el seu regne serà arrencat de soca-rel i passarà a uns altres que no són d’ells.
Passats alguns anys, s’aliaran, i la filla del rei del sud s’unirà amb el rei del nord per consolidar la pau, però ella no podrà conservar la força del seu braç ni subsistirà la seva descendència. Serà lliurada, amb les persones del seu seguici, així com el seu fill i el qui la sostenia en aquells moments.
Però ocuparà el seu lloc un rebrot de les seves arrels que marxarà contra l’exèrcit, entrarà a les fortaleses del rei del nord, actuarà contra ells i els vencerà.
Fins i tot prendrà els seus déus, les seves imatges de fosa i els seus objectes preciosos de plata i d’or, i se’ls endurà com a botí cap a l’Egipte. Durant uns anys es mantindrà allunyat del rei del nord.
Però els seus fills es prepararan per a la guerra, reuniran un gran nombre de forces i un d’ells atacarà amb força, en-vairà com un torrent, i de tornada atacarà les fortaleses.
Això farà exasperar el rei del sud, que sortirà a lluitar contra el rei del nord, el qual haurà aplegat una gran multitud, però caurà a les seves mans.
En aquell temps, molts s’alçaran contra el rei del sud, i alguns homes violents d’entre els del teu poble s’aixe-caran, perquè es compleixi la visió, però fracassaran.
Vindrà, doncs, el rei del nord i aixe-carà un terraplè i conquerirà una ciutat fortificada, i les tropes del sud no ho podran aguantar, com tampoc els seus soldats escollits. No els quedaran forces per a resistir.
Projectarà de dominar tot el territori del sud, per això farà un pacte amb ell i li donarà una filla de les dones per dur-li la ruïna, però no ho aconseguirà, i fracassarà.
Després es girarà cap a les illes i en conquerirà un gran nombre, però un príncep acabarà amb la provocació que haurà fet, i fins farà recaure el mateix oprobi damunt seu.
Al seu lloc se n’alçarà un altre que farà passar un cobrador de tributs per la part més esplendorosa del regne, però en pocs dies serà destruït, i això no serà en públic ni en una guerra.
Vindrà d’improvís sobre les regions riques de la província, i farà el que no van fer els seus pares ni els pares dels seus pares: repartirà botí, despulles i ri-queses entre els seus, i farà plans per atacar les places fortes. Però això no durarà gaire.
Excitarà la seva força i el seu cor per atacar el rei del sud amb un gran exèrcit; i el rei del sud entrarà a la guerra amb un exèrcit gran i poderós, però no podrà vèncer, perquè tramaran complots con-tra ell.
Els dos reis tramaran interiorment de fer-se mal i, asseguts en una mateixa taula, es diran mentides; però no els ser-virà de res, perquè el temps fixat encara no haurà arribat.
Perquè vindran contra ell les naus de Quitim; es desanimarà i tornarà enrere. Indignat contra l’aliança santa, posarà en practica el seus plans i es girarà per entendre’s amb els qui abandonen l’aliança santa.
El rei actuarà al seu albir, s’enor-gullirà, s’exaltarà per damunt de tots els déus, dirà coses espantoses contra el Déu dels déus i hi reeixirà fins que la còlera sigui consumada, perquè allò que s’ha decretat es complirà.
Tanmateix, honorarà al seu lloc el déu de les fortaleses, un déu que els seus avantpassats no van conèixer. L’hono-rarà amb or, plata, pedres precioses i objectes de gran valor.
Però, en el temps de la fi, el rei del sud s’enfrontarà amb ell, i el rei del nord l’escometrà com una tempesta, amb carros, cavalleria i moltes naus; envairà les terres i passarà pel país com una torrentada.