Si el qui ha fet el vot és tan pobre que no pot pagar la quantitat establerta, presentarà la persona oferta al sacerdot i aquest la valorarà tenint en compte els mitjans del qui ha fet la prometença.
El qui ha fet el vot no podrà substituir o canviar l’animal per un altre, ni millor ni pitjor. Si el canviava per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor.
»Quan algú consagri la seva casa al Senyor, el sacerdot en farà una valoració, segons l’estat de la casa. El valor de la casa serà el que fixi el sacerdot.
»Si algú consagra al Senyor un camp del seu patrimoni, se n’ha de fer la valoració segons la quantitat de gra que s’hi pot sembrar, a raó de cinquanta sicles de plata per cada cent cinquanta quilos d’ordi.
Si el qui ha consagrat el camp vol exercir el dret de rescat, haurà de pagar el valor fixat, amb un recàrrec d’una cinquena part, i aquest tal recobrarà el seu camp.
Quan arribi l’any del jubileu i el camp quedi lliure, restarà consagrat al Senyor, com qualsevol altre dels camps que li són consagrats. Serà patrimoni sacerdotal.
el sacerdot en calcularà el valor fins a l’any del jubileu. El qui hagi comprat el camp pagarà el mateix dia la quantitat calculada i la consagrarà al Senyor.
Si la primera cria és d’un animal impur, es pot rescatar pagant el preu fixat pel sacerdot, amb el recàrrec d’una cinquena part. Però si no és rescatada, el sacerdot la pot vendre al preu que havia fixat.
»En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor.
L’animal no podrà ser substituït o canviat per un altre de millor o de pitjor. Si en canviava un per un altre, tots dos quedarien consagrats al Senyor i no podrien ser rescatats.