Això diu el Senyor Déu: «A Israel, de mil homes que una ciutat envia a la guerra, en quedaran cent i prou; i de cent que l’altra n’envia, només en quedaran deu.»
però no busqueu res en el santuari de Betel ni aneu més a Guilgal. No pelegrineu a Beerxeba. Perquè els habitants de Guilgal seran tots deportats i Betel serà un cau de maleficis.»
Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor».
Trepitgeu els febles i els preneu la seva part de gra. Per això no habitareu pas les luxoses cases que heu construït ni beureu el vi de les vinyes selectes que heu plantat.
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d’ofici.
Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet.