aquelles que els qui les compren les maten sense cap recança i els qui les venen diuen: Beneït sigui el Senyor, que m’ha enriquit! Ni tan sols els seus pastors en tenen compassió.
Així jo tampoc no tindré compassió dels habitants del país — diu el Senyor —. Heus aquí que deixaré cadascun a mercè del seu veí i del seu rei; aquests devas-taran el país i jo no els deslliuraré de les seves mans.”
Jo, doncs, em vaig disposar a pasturar les ovelles destinades a l’escorxador, les més dissortades del ramat. Em vaig preparar dues vares de pastor: a l’una la vaig anomenar Gràcia, i a l’altra, Unió, i vaig posar-me a pasturar les ovelles.
Llavors vaig dir: ‘No us vull pasturar; la que hagi de morir, que mori; la que hagi de perdre’s, que es perdi; i les que quedin, que es mengin les unes a les altres.’
I el Senyor em va dir: “Tira al tresor del temple aquest esplèndid preu amb què ells m’han avaluat.” Vaig agafar, doncs, les trenta peces de plata i les vaig tirar al tresor del temple del Senyor.
perquè heus aquí que vaig a suscitar en el país un pastor que no vetllarà per les ovelles perdudes; no buscarà les es-garriades, no guarirà les ferides i no alimentarà les sanes, sinó que es menjarà la carn de les grasses i fins els arrencarà les peülles.
Ai del pastor inútil que abandona el ramat! Que l’espasa caigui sobre el seu braç i sobre el seu ull dret! Que el seu braç s’assequi del tot i que el seu ull li quedi completament cec!”