»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Si tot això sembla impossible als supervivents d’aquest poble, no ho és pas per a mi. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”
»Això us anuncia el Senyor de l’univers: “Tingueu coratge, vosaltres que escolteu aquestes promeses de llavis dels profetes d’ençà que es van posar els fonaments del temple del Senyor de l’univers, que ara es reconstrueix.
Abans d’aquells dies, el treball dels homes no es pagava i el del bestiar no donava res. Ningú no es podia moure segur pel perill dels enemics: jo havia permès als homes que s’enfrontessin els uns als altres.
Sembraré la pau, les vinyes donaran fruit abundós, i les terres, bones collites; serà generosa la rosada del cel, i jo donaré tots aquests béns als supervivents d’aquest poble.
»Això us anuncia el Senyor de l’univers: “Quan els vostres pares em van provocar, jo, el Senyor de l’univers, vaig decidir de castigar-los i no me’n vaig desdir.
— Això anuncia el Senyor de l’univers: “Des d’ara, per a la gent de Judà, els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè seran festes de goig i d’alegria. Però estimeu sobretot la veritat i la pau.”
Els d’una ciutat aniran a una altra i diran: ‘Anem a implorar el favor del Senyor, a suplicar al Senyor de l’univers.’ I els altres respondran: ‘Nosaltres també hi venim.’
»Això anuncia el Senyor de l’univers: “Aquells dies, deu homes de llengües diferents, provinents de totes les nacions, s’agafaran al mantell d’un jueu i li diran: ‘Volem venir amb vosaltres, perquè hem sabut que Déu és al vostre costat.’ ”