Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure!
Moisès i Aaron van deixar l’assemblea dels israelites i se n’anaren cap a l’entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se’ls aparegué la presència gloriosa del Senyor,
— Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l’assemblea. Després, en presència d’ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar.
Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué: — Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca?
Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron: — Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono.
Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d’Edom per dir-li: — Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat.
Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d’Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori.
Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori.
Els israelites van insistir: — Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar.
— Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d’entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres.
Allà va treure les vestidures sacerdotals a Aaron i les posà al seu fill Eleazar. Aaron va morir al cim de la muntanya. Després Moisès i Eleazar van baixar d’allà dalt.