1
“El Regne del cel és semblant a un propietari que de bon matí anà a contractar jornalers per a la seva vinya.
2
Després d’acordar amb els jornalers el sou d’un dia, els envià a la vinya.
3
Cap a les nou del matí va sortir un altre cop i en va veure d’altres que es-taven a la plaça, sense feina,
4
i els va dir: “Aneu-hi també vosaltres, a la vinya, i us pagaré el que sigui just”;
5
i ells se n’hi van anar. Sortí de nou cap al migdia i també a mitja tarda i va fer el mateix.
6
Encara va sortir cap a les cinc i en trobà d’altres, parats, i els digué: “Per què esteu aquí desvagats tot el dia?”
7
Li van contestar: “Perquè ningú no ens ha llogat.” Els digué: “Aneu també vosaltres a la vinya.”
8
Al capvespre, l’amo de la vinya va dir al seu capatàs: “Crida els jornalers i pa-ga’ls el jornal, començant pels darrers i acabant pels primers.”
9
Vingueren, doncs, els qui havien començat a les cinc de la tarda i cada un va cobrar un denari.
10
Quan arribà el torn als primers, aquests es pensaven que en cobrarien més, però també ells van cobrar un de-nari cadascun.
11
I en rebre’l, rondinaven contra el propietari
12
i deien: “Aquests darrers han treba-llat només una hora i els has posat al mateix nivell que nosaltres, que hem aguantat el pes i la calor de la jornada.”
13
Però ell replicà a un d’aquests: “Amic, no et faig cap injustícia. ¿No et vas llogar per un denari?
14
Doncs, pren el que et pertoca i vés-te’n. Jo vull donar a aquests darrers el mateix que a tu.
15
¿És que no tinc dret a fer el que vulgui amb allò que és meu? ¿O tens enveja perquè sóc generós?”
16
Així els darrers seran primers, i els primers, darrers.”
17
Tot pujant a Jerusalem, Jesús pren-gué a part els Dotze, i pel camí els digué:
18
“Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sa-cerdots i als mestres de la Llei; el con-demnaran a mort
19
i el lliuraran als pagans perquè l’es-carneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.”
20
Llavors se li apropà la mare dels fills de Zebedeu, junt amb els seus fills, i es prosternà davant seu per demanar-li un favor.
21
Ell li preguntà: “Què vols?” Li diu: “Disposa que en el teu Regne aquests dos fills meus s’asseguin l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.”
22
Jesús respongué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?” Li digueren: “Sí que podem.”
23
Jesús els digué: “La meva copa sí que la beureu; però això de seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per als qui el meu Pare ho té reservat.”
24
Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra els dos germans;
25
però Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els magnats els sot-meten al seu poder.
26
No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari, el qui de vosaltres pretengui ser important serà el vostre servidor,
27
i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
28
De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
29
En sortir ells de Jericó els seguia una gran gentada.
30
Llavors, dos cecs que estaven asse-guts a la vora del camí, en sentir que Jesús passava, van cridar: “Senyor, Fill de David, apiada’t de nosaltres!”
31
La gent els renyava per fer-los callar, però ells cridaven encara més fort: “Senyor, Fill de David, apiada’t de nosaltres!”
32
Jesús, aturant-se, els cridà i els preguntà: “Què voleu que us faci?”
33
Li respongueren: “Senyor, que se’ns obrin els ulls.”
34
Jesús, compadit d’ells, els tocà els ulls, i a l’instant hi van veure i el se-guiren.
Catalan 2000 (BEC)
Primera edició: maig del 2000. Segona edició: desembre del 2007 Del text