Arribat el dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: — D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans?
Aquest, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I el rebutjaven.
L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: — És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.
perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea.
Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: — Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
Ell els diu: — Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.
Però Jesús els respongué: — Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: — Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom.
Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent.
Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg.
A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.