Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”
i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’
Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti.
Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix?
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
Jesús estava expulsant un dimoni d’un home mut, i succeí que tan bon punt el dimoni hagué sortit, el mut es posà a parlar. I la gent n’estava admi-rada.
Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis.
Succeí que mentre ell deia aquestes coses, s’alçà la veu d’una dona entre la multitud que li digué: “Feliç el ventre que t’ha portat i els pits que t’han criat.”
Llavors la gent s’anava reunint i començà a dir: “Aquesta mena de gent és gent dolenta. Demana un senyal i no li serà donat cap més senyal que el de Jonàs.
La reina de Migjorn s’alçarà en el judici contra els homes d’aquesta gene-ració i els condemnarà; perquè va venir des dels confins de la terra per escoltar la saviesa de Salomó; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Salomó.
Els ninivites s’alçaran en el judici contra aquesta generació i la condemna-ran, perquè ells es penediren amb la predicació de Jonàs; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Jonàs.”
Si, doncs, el teu cos està plenament il·luminat, sense cap racó fosc, tot ell estarà tan il·luminat com quan la llàntia t’il·lumina amb la seva claror.”
Però el Senyor li digué: “Mira, vosaltres, els fariseus, netegeu la copa i el plat pel defora, mentre que el vostre interior és ple de rapacitat i malícia.
Però, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, i passeu per alt la justícia i l’amor de Déu! Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre.
Però ell li digué: “Ai de vosaltres també, els mestres de la Llei, que afei-xugueu els homes amb càrregues insu-portables, mentre que vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
Per tant, us feu testimonis i consen-tidors de les obres dels vostres avant-passats, ja que, de fet, ells els van matar, però vosaltres els edifiqueu els monuments funeraris.
Ai de vosaltres, els mestres de la Llei, que us feu amos de la clau del saber! Vosaltres no hi heu entrat, i als qui hi anaven entrant no els ho heu deixat fer.”
Quan sortia d’allí, els mestres de la Llei i els fariseus el van començar a pressionar i a provocar de mala manera per fer-lo parlar sobre diverses qües-tions,