S’hi va estar tres mesos, però com que els jueus preparaven un atemptat contra ell, quan anava a embarcar-se cap a Síria, va decidir de tornar per Macedònia.
Anaven amb ell Sòpatros, fill de Pirrus, de Berea, i els tessalonicencs Aristarc i Segon, a més de Gaius, de Derbe, Timoteu i, de l’Àsia, Tíquic i Tròfim.
Un jove que es deia Eutic s’havia assegut a la finestra. Mentre Pau s’allar-gava parlant, s’endormiscà i, rendit per la son, caigué daltabaix del tercer pis, i quan l’alçaren ja era mort.
Nosaltres ens vam anticipar a embar-car-nos i ens vam dirigir a Assos, i d’allí vam anar a recollir Pau, ja que havia disposat que ell hi aniria a peu.
Pau havia decidit estalviar l’escala d’Efes per no perdre temps a l’Àsia, ja que tenia pressa per ser a Jerusalem, si era possible, el dia de la Pentecosta.
Quan van ser reunits, els digué: “Vosaltres sabeu com m’he comportat tot el temps que he estat amb vosaltres des del primer dia que vaig trepitjar l’Àsia,
Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l’evangeli de la gràcia de Déu.
Tingueu cura de vosaltres mateixos i de tot el ramat sobre el que l’Esperit Sant us ha posat com a vigilants perquè pastureu l’església de Déu, que ell ad-quirí amb la pròpia sang.
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”