Pau li contestà: — A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d’acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin?
Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: — Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.
Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament: — No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!
El conflicte era tan violent que el tribú va tenir por que Pau acabaria trossejat, i va ordenar que la tropa baixés a treure’l d’enmig d’ells i el conduís a la caserna.
Ara, doncs, vosaltres, juntament amb el Sanedrí, demaneu al tribú que us el baixi, amb el pretext d’examinar més en detall el seu cas. Nosaltres estem preparats per a matar-lo abans que es presenti davant vostre.
Tu no els creguis. Més de quaranta homes li tenen preparada una emboscada i s’han compromès sota jurament a no menjar ni beure res fins que no l’hagin mort. Ara ja estan a punt, esperant tan sols la teva resposta.
Llavors el tribú va cridar dos dels centurions i els digué: — Entrada la nit, després de les nou, tingueu a punt per a anar a Cesarea dos-cents soldats, setanta genets i dos-cents homes de les tropes auxiliars.
Com que m’han informat que es preparava un atemptat contra aquest home, te l’he enviat tot seguit i he notificat als acusadors que hauran de presentar davant teu qualsevol càrrec contra ell.»