és la promesa que les nostres dotze tribus esperen veure acomplerta donant-li culte constantment nit i dia. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus.
I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort.
I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.
Cap al migdia, tot fent camí, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol.
Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: » — Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l’agulló.
perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l’heretat reservada als qui ell ha santificat.
sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el territori de Judea, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió.
Però, amb l’ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d’avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria:
que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.
El rei, a qui m’adreço amb tota confiança, n’està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït.
Pau li replicà: — Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!