Quan els naturals de l’illa veieren l’animal penjat a la mà de Pau, es deien entre ells: — Segur que aquest home és un assassí: s’havia salvat de la mar, però la justícia divina no permet que visqui.
Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o cauria mort. Però després d’esperar molt, veient que no li passava res d’estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.
No lluny d’aquell indret, hi havia la propietat de l’home més important de l’illa, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotjà amablement tres dies a casa seva.
Des d’allà els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre’ns fins al Fòrum d’Api i Tres Tavernes. Pau, en veure’ls, va donar gràcies a Déu i s’animà.
Tres dies després, Pau va convocar els principals dels jueus. Quan estigueren reunits, els digué: — Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans.
Ells li respongueren: — Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu, i cap dels germans que n’han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal.
El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s’allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncerlos sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre.
Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això: — Són ben certes les paraules que l’Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes:
S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble! S’han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria!