Aleshores vaig veure un altre àngel vigorós que davallava del cel vestit d’un núvol i coronat amb l’arc iris; tenia el rostre resplendent com el sol, i les cames, com columnes de foc.
Després de parlar els set trons em disposava a escriure, però vaig sentir una veu que del cel estant em deia: “Guarda en secret el que han dit els set trons i no ho escriguis.”
i va fer un jurament pel qui viu pels segles dels segles, aquell qui ha creat el cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen: “Juro que ja no hi haurà més demores,
sinó que quan arribi el dia de tocar el setè àngel, quan vagi a tocar la trompe-ta, ja s’haurà acomplert la providència de Déu, tal com ho va anunciar als seus servidors, els profetes.”
Després, la veu del cel que havia sentit abans em va parlar altre cop i em deia: “Vés, pren el petit rotlle obert de la mà de l’àngel que està plantat sobre el mar i la terra.”
Em vaig acostar a l’àngel i li vaig dir que em donés el petit rotlle, i em va dir: “Pren-lo i empassa-te’l. T’amargarà el ventre, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.”
Vaig agafar el petit rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig empassar, i a la boca el trobava dolç com la mel, però després d’empassar-me’l em va fer cre-mor d’estómac.