El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.
Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir ni li donaren glòria.
El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia, i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres. La gent es mossegava la llengua de dolor,
El sisè àngel va vessar la seva copa sobre l’Eufrates, el gran riu, i l’aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent.
eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis del món sencer per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers.
Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon. Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu i li vegin les vergonyes!
La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria.
i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.