En aquell temps no hi havia rei a Israel. Era el temps que la tribu de Dan buscava un territori on establir-se, perquè, fins aquell moment, encara no li havia tocat cap heretat entre les tribus d’Israel.
Els danites van enviar des de Sorà i Eixtaol, poblacions on vivien, cinc homes del seu clan, molt valents, per a recórrer i explorar el territori. Els van dir: — Aneu a explorar el país. Ells van arribar a les muntanyes d’Efraïm, a la casa de Micà, on feren nit.
Prop de la casa, van reconèixer la veu del jove levita i s’hi van acostar. Li preguntaren: — Qui t’ha portat fins aquí? Què hi fas, en aquest indret? Quins interessos hi tens?
Els cinc homes van continuar el seu camí i arribaren a Laix. Tot seguit s’adonaren que la gent d’aquella ciutat vivia refiada: eren tranquils i pacífics i seguien els costums dels sidonis. En aquell país no hi havia cap poder únic i hereditari que cridés la gent a l’ordre. Els sidonis quedaven lluny i els de Laix no estaven aliats amb ningú.
Quan arribareu, trobareu un poble refiat, que habita en un vast territori. Déu l’ha posat a les vostres mans. És un indret on no manca cap dels productes de la terra.
Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim.
Els cinc homes que havien anat a explorar el territori de Laix van dir als seus companys: — ¿Sabeu que en una d’aquestes cases hi ha un efod, uns terafim i una estàtua de metall fos? Penseu què convé de fer.
Ells li contestaren: — Tu calla! Tanca la boca i acompa-nya’ns: ens faràs de pare i de sacerdot. Què t’estimes més: ser sacerdot d’una sola família o bé ser-ho d’una tribu i d’un clan d’Israel?
Els danites li replicaren: — No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.
Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia. Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.
Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s’hi establiren.
Els danites hi van entronitzar aquella estàtua. Jehonatan, fill de Guerxom, fill de Moisès, amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu de Dan fins al dia de la deportació.