Beblia

	Bíblia Catalana (BCI) 2008 2 Samuel 18


Desa notes

1
David va passar revista a la seva tropa i va assignar-los oficials que comandessin mil i cent homes.

2
Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats: — Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.

3
Però ells li van respondre: — No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos.

4
El rei els respongué: — Faré com us sembli millor. El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil.

5
David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: — Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi! Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom.

6
Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm.

7
Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes.

8
La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.

9
Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula fugia de sota seu.

10
Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab: — He vist Absalom penjat d’una alzina.

11
Joab digué a l’home que l’informava: — Si l’has vist, per què no el deixaves estès a terra d’un sol cop? Ara jo et recompensaria amb deu peces de plata i un cinturó.

12
El soldat li va respondre: — Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”

13
I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot i tu mateix te’n desentendries.

14
Joab va dir: — No vull perdre més temps amb tu. Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge

15
quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar.

16
Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes.

17
Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.

18
Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.

19
Ahimaas, fill de Sadoc, va dir a Joab: — Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.

20
Joab li va respondre: — Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies.

21
I Joab va dir a un cuixita que anés a informar el rei sobre el que havia vist. El cuixita, després de prosternar-se davant de Joab, es va posar a córrer.

22
Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab: — Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita. Joab el va advertir: — Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves!

23
Ell persistia: — Passi el que passi, hi correré. Joab li va dir: — Doncs corre-hi. Ahimaas va córrer pel camí de la vall i va avançar el cuixita.

24
David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol

25
i va donar l’alerta per fer-ho saber al rei. El rei digué: — Si ve sol, és que porta una bona nova. Mentre s’anava acostant,

26
el sentinella va veure un altre home que corria, i va cridar al guarda de la porta: — Se’n veu un altre que corre tot sol. El rei digué: — Aquest també porta una bona nova.

27
El sentinella va afegir: — Per la manera com corre el primer, jo diria que és Ahimaas, el fill de Sadoc. El rei va exclamar: — És un home com cal. Corre per portar una bona nova.

28
Ahimaas va cridar al rei: — Tot va bé! Es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué: — Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha acorralat els homes que s’havien revoltat contra el rei, el meu senyor!

29
El rei va preguntar: — ¿Està bé Absalom, el meu noi? Ahimaas va respondre: — Quan Joab m’ha enviat a mi mateix amb un altre servent del rei, he vist un gran aldarull, però no sé què era.

30
El rei va dir: — Aparta’t i queda’t aquí. Ell s’apartà i va esperar.

31
Llavors va arribar el cuixita i digué: — Rebi el rei i senyor meu la bona nova: avui el Senyor li ha fet justícia contra els qui s’havien rebel·lat contra ell.

32
El rei va preguntar: — ¿Està bé Absalom, el meu noi? El cuixita va respondre: — Que tinguin el mateix destí d’aquest jove els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui et volen mal.


Catalan Bible (BCI) 2008 Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso